19/09/10

Cicouro nun arrespeita Cicuiru !

Nada mellor que neste fin de sumana pra falar d’issu ; ya que na sesta fui’l die la lliêngua. Al purblema yê que la nuôssa tuponimie nun yê arrespeitada pul Stadu Purtués, niên al sou reperźentante an Miranda; la cambra.

Dende hai que fazé dalgu, ounir-se, y turnar a alleventar lus nuôssu chamadeirus todus. Tamiên nun yê nada nurmal que lus llugares que stan nals camins pra Miranda tenen lus nomes an mirandés y lus outrus no ! Yê aspetu mui verguñoźu de tratar la lliêngua cume se fusse un aparatu turisticu, siên outru sentidu. Ya vai quaisque un añu que la cambra de Miranda ten nuôvu duôñu, mas niên pur issu aquessa situaçon cambiou. Dende vei-se biên que PS ou PSD yê eigual...

Quandu Cicouro nun arrespeita Cicuiru, yê'l que se passa...

Mas nal que parece la cambra ya se ten antersadu an mas assuntus lliênguisticus que quandu staba l’outru duôñu alla. Mas niên son couźas que cheguen, purque lus ancuôntrus culturales (bloggers, die la lliêngua, spuziçones,...) son einiciativas puntuales, d’ũa jeira, que duran un curtiu tiêmpu y acaban-se. Son cume aquessas burburetas que viven un die y muôrren-se... y mañana ? Mañana habera mas ? Yê cunforme...

Anton pur issu hai que fazer açones que duran, añus, y dezénas d’añus. Ũa dessas açones yê’l respeitu de la nuôssa tuponimie, als nuôsses chamadeirs. La cambra nun puôde deixar que solu haba mirandés nas partes turisticas dal Prainu. Qu’issu da mui mala oupeñon de la nuôssa lliêngua, a lus que la falan.

Muitus de lus nuôssus pais nacirun cul Salazariźmu-Franquiźmu y anton daprendirun a nun respeitar la nuôssa lliêngua de mil añus. Dende fai qu’hai ũa generaçon que nun yê capaç d’aceitar que vuôlvamus als nuôssus nomes dals nuôssus llugares ya niên a la nuôssa lliêngua.

Mas pra lus nuôssus abos, lus buôlus cume se dezie d'antañu. La couźa yê defrente purque eilles siêmpre vevirun cul mirandés, y cun nada mas. Par’eilles Cicuiru siêmpre fui Cicuiru, Samartinu siêmpre fui Samartinu y la Pruôba nunca fui a Povoa

Assi qu'arrespeitandu la lliêngua, lus nuôssus nomes y lus nuôssus llugares, tamiên arrespeitamus lus nuôssus abos. Y nun hai mellor perźente que puôdamus fazé a la nuôssa giênte. Dende nun falu de gaña deñeiru cun muitu petroliu, mas de tené diñidade cu’la nuôssa cultura.

Y acabu pur vus deixar eiqui un reclame dal Gubiêrnu Sturianu suôbre’l respeitu dals chamadeirus :

16/09/10

BUONAS TARDES cun Amadeu Ferreira ne la SIC

Buônas tardes ! Yêra purreiru de ver aquissu screbidu an mirandés nun canal purtués. Fui Amadeu Ferreira que mus dou'l praźer de fala de la nuôssa lliêngua.

Cume pudeis ver, al diañu la tie fala biên l mirandés y anté fai sfuôrçus pra falar cume debe ser ! Mas Amadeu dixu dues couźas mui ampurtantes naquesse purgrama : - O mirandês é leones. -E um dever civico de dar a conhecer o mirandês. Mañana yê'l die de la lliêngua, alla an Miranda. Ide alla, spéru que vai a ver muita giênte.

14/09/10

L’arrepicador de la fiêsta

L'arrepicador

Astañu tubimus un arrepicador de demoñu qu’anté fizu dar vuôltas a la campana. Al campanairu perdiu’l badallu de tanta chacullada de lloucura... y l’arrepicador tubu que s’ir alla riba la capiêlla pra cumpuner al tal chamadeiru. Y dende lu sacai’l retratu !

13/09/10

Un die de mil añus !

Die 17 de stembru vamus a tené’l die de la lliêngua mirandéźa. Vai a sé purreiru, hai ũa receçon na cambra de Miranda. Nun percebie se toda la giênte puôde alla antrar, mas que buônu ! Dende’l purgrama :

12/09/10

Pa’l Naźu !

Eilustraçon dal "Dialecto Mirandez"

-Aton, siêmpre se vai al Naźu.

-Inda stamus a ver. Y tu ?

-Para dezir la verdade, tamiên inda nun sei. Bé-lu ende que si, ou bé-lu ende que no !

-Mas a la feira vas ?

-Peciźaba d’ir, peciźaba, mas cume nun tengu nada para vender, niên deñeiru para mercar, quedaremus assi ! Se no repara :

Die seis yê feira de lus burrus (claru, cun tu licença). Die siête, la de las bacas. Die uitu, de la giênte. Agora cume faltan las patacas !..

-Aton vai no die seis !

-No, que nun tengu alla pariêntes desses. Eirei, se fur, al die uitu; talveç ind’ache quiên me deya ũa puôsta de bitéla y, c’uns copus d’eiqui y d’eilli, ya nun cuorre mal !

-Nesse cauźu, ha ! Home, fazemus suciadade y vamus juntus.

-Aton vamus !

Sacadu de "La Mona l Maio" (La Mona'l Mayu) y screbidu cume a mi me gusta.

05/09/10

Las lliêndas de la tiêrra dals Gorrs

Lus Gorrus yêra assi que mus chamaban, a nos, lus de Cicuiru. Y assi yê que chamu agora la nuôva paigina deste cadernu Lliêndas de la tiêrra dals Gorrs, assi cun purnuncia samartineira, purque tamiên habera cuôntas d’alla, cume no...

Ũa puôrta magica

Son cuôntas que me cuntorun, cuôntas que s’houbiên nus seranus de la Raya y que you houbie pur la purmeira veç hai poucu tiêmpu. Son cuôntas magicas, cun mouras ancantadas, ancantus y probes que nun son assi tan probes…

Al cadernu abre agora outra paigina, supongu que mas veneren pra tratar d’outras cumbersas. Pudeis anton atopar la dezida couźa ende arriba a la dreita, ou eiqui.

03/09/10

La maldicion de la Peiña’l Mouru

S’outru die antrei you na caźa’l pobu de Cicuiru, inda cun delores de cabéça que quaisque niên vie y dixe :

You : -Eiqui queda un aviźu a quiên quejir turnar a splurar la peiña’l Mouru de Cicuiru…. NUN VAYADES ! Que s’un de vos turnar, hai alla ũa maldicion que mus vai a puné todus a padecer dal miyollu !

Dalfin : -Bah ! Padeces ! La Peiña’l Mouru inda fui you alla a tumar ũas cerbeijas cun l’abuelo…

Y : -Coñu aquessa peiña yê un bar d’agora de las fiêstas de Furniêllus home ! You falu-te d’ũa peiña de piêdra, cume Peiña Llastra !!!

D : - Si, si buôna llastra stas tu… carallu cume te pones… nun sabes falar cume gente !

Xurdiu ũa voç dal fundu : Aqueste inda nun lu llebestes a la peiña la moura ora no ?

Arrespundiu outra : No, aca pra mie, esse ten peciźu... qu’inda nun purbou... llebai-lu !

Y : - Ala, Ala ! Callai-vus que vus quiêru dezir dalgu carallu !

Y : -S’outru die furun-se alla lus nuôssus grandes spluradores Cicuiranus Tiégui (si you claru…), Oscar y Eiloi. Mas cume Eiloi staba cume muitu miêdu d’antrar, cuitadu yê nubicu, y quaisque se burraba todu, que’l deixemus n’entrada la peiña. Anton antrei you, y antrou Oscar... y açpuis nun sei cume carallu fui... andubimus a respirar uns cheiretes que parecie cuchambre la ostia ! Nun sei se nun serie l’Oscar que s’habie burradu cul carallu de la fabada sturiana y que se mistirou tudu cu l’aire abafadu de la sullapa essa... Mas home ! Quedemus boubus, si home, tunticus pur cumplétu... Quei ? nun aquerditais... mirai eiqui anton.....

Dalfin : - Hui ! Cume se ponen estes ! Derraman-se.... Nun hai heipoteç...

02/09/10

Dende las fiêstas d’Alcañiças !

Ay ! Las fiêstas d’Alcañiças… cume siêmpre, uns callus (mal llabadus que son mas gustoźus) y mas pinchus, ũa cerveija y ũa cidra achada d'adregu nu “Maria y Manolo”. Uns amiyus, Oscar, Herbertu, Nandu, Alcinu, Dalfin... mira-tu que tropa ! Viva la ramboya ! Issu yê que yê joldia !

Antre Salsa y Rock an Alcañiças

Miranda ? Ha, no... p’alli so fumus a vé’l fuôgu, y açpuis llougu scapémus qu’eilli nun cuinecemus a naide ! Y pra quei quandu tenemus bares donde cumer y buer, discutécas y moças mui mui guapas al pie de caźa. Si al pie caźa qu’a las vezes anté vamus alla de chaçu... se nun yê d'apie !

Al touru de fuôgu