17/05/09

A San Marcus fui, a la Lluç vie !

Ya habie dues sumanas que you tenie las ganas d’ir a la Lluç ver las tiêndas, las pessonas, tode essa giênte, essa barafundia. Al tiêmpu staba meźmu buônu, y yê dalgu strañu purque pals lladus de Sayagu staba ũa daqueillas trombas d’auga assi a la maneira ! Aposte que debie de ser San Marcus que mus purtegie y la Lluç que mus alumiyaba…
Marie de Lugu a purparar al polbu assi a la sue maneira

Arrenquei de caźa ende pulas diêç, la strada anté Custantin an frente… y… coñu… cume lus outrus añus andaba you pula strada quandu al chegar a Custantin aparecen-me uns Samartineirus, paren al carru y dizen-me : Tu eiqui ? Mas que siêmpre t’ancuntramus nal meźmu sitiu ! Anda chube-te que te llebamus !

Stan biên curadus ? Han ?
Al chegar a la feira llougu me sentie mellor. Mellor purque ya habie tiêmpu que nun vie assi tantas pessonas. Houbie muitu castellanu, un poucu de mirandés, y ya tamiên purtués. Nessa feira you gustu de falar an Mirandés y se nun éran capazes de m’antender passaba pra Castellanu ou pra Mirandés. Dancuntrei dalguns cumerciantes de Astorga y apurfitei pra les questionar suôbre al Llionés. Muitus nun sabiên al qu’éra issu de Llionés, outrus si sabiên ou habiên houbidu falar de tal lliêngua mas cul nome de Pachuecu. Nome que se dal al Llionés ende mas arriba, pu’lus lladus la Sanabriya.
Queiju de vaca... ya atun tamiên pra quiên quiêr !
Ũa de las couźas que mas you gustei fui siên dubidas de ver lus montes tantu dal lladu purtués, cume al lladu spañol cu’la siêrra de la Sanabriya inda vestida de brancu y las nubres dandu joldia als mius uôlles de las selombras qu’eillas faziên al loinge. Las alteraçones de las defrentes variedades de verde, ya’l amariêllu de las scobas, y las selombras a currer… faziên dar un mui bun gustu al miu açande que you habie marcadu a la chabola Custantineira de lus moçus. Yê que nun sou de quemer muitu al meyu die purque a la nuite yéramus pra quemer ũa puôsta you y Oscar, so qu’él astañu nun s’acunchegou a la Lluç y’l reźultadu yê que quedei meye asfamiyadu !
Alli mira que son mas baratos, los hé visto yo !
Yê angraçadu cume an cada añu que passa lus cumerciantes cuntinan an tener lus meźmus llugares ; Marie de Lugu y’l sou polbu llougu al pie al Mallares, lus queijus de Purtual anrriba la frunteira y lus doces de Burgos y Astorga siêmpre an baixu dal lladu spañol. Astañu al gueiteiru Sanabrés apénas tucou ũa veç, ya que nun tenie lus sous cumpañeirus aende, ya pur varius mutivus, nun l’antersou an fazer un baylaricu cume faziên las outras vezes.
Giênte a çcansar
Mas yê verdade que spañoles si lus habie y muitus ! Eilles yê que saben ! Ajuntaban-se assi a muitus, familya, vezinus, y ala todes an vuôlta dũa meźica a quemer y a charlar ! You andei a quemer nu alto la Lluç, cume fagu de questume. Y eilli ancuntrei varius spañoles cun quiên falei. Un fui un gueiteiru d’Aliste cun quiên falei de la lliêngua ya zaparcida dal sou lladu anque si me dixu que dalgũas vezes habie viêllus que deixaban saltar ũas palabricas « guapas » cume él me dixu, y que nun son Castellanas. Restus d’un passadu ya acabadu.
Todu y dal mas baratu, nun hai crize ! La feira yê hoije defrente d’antes. Ya hoije nun hai gueiteirus que venan a trucar las puontas Sanabréźas ou Mirandéźas. Hoije hai rialeijus de plasticu, mas inda hai cantaricus, inda biên.
Al parque natural cume solu se puode ver ũa veç a l'añu !
Falandu de la missa, eilla fui buôna y siêmpre cun muita giênte, mas cuntinu siên antender purque las missas son an purtués, que seyan an mirandés. Lliêngua d’antes quemun a lus dous lladus.
Nu meyu de tod'esses trapus quiên vei a Spaña !
Y nun sabeis al que m’acunteciu ? Habie squecidu al porta-moedas an caźa… y iba you a marcar ũas bolaxas de Burgus feitas cun granas de piñu quandu nun m’aparecie al deñeiru ! Y al spañol que me diç assi : « hombre ! Vaia que putada ! ».
Cuiru dal mellor, cuiru dal mas baratu !
Bon pus, açpuis inda biên qu’ancuntrei a tiu Alxandre que m’amprestou un poucu de deñeiru. Açpuis inda marquei uns çapatus, ũa caxa de mantecadas d’Astorga y ũas navallas de Palaçuôlu.
Al bar lus moçus (Custantineiru solu puôdie ser !)
Mas al tiêmpu passaba y ya nun irie a ver la mie puôsta mirandéźa, Oscar nunca mas aparecie pra me la pagar… Fui anton que vie a tiu Tiodor, a quiên tamiên cume you l gusta ver al fin de la feira. Marie (la taberneira de Lugu) inda tenie ũa garrafica de vinu qu’alla buimus cun mas outrus quatru Custantineirus.
L pan ya'l vinu, San Marcus y Nuôssa Señora
Al sol ya staba baixu, ya las nubres nun brincaban cu’lus montes, las ourriêtas. Ya nun fazie sentidu quadar eilli, marchemus. Cheguei a caźa y mui pai ya tenie eilli polbu biên purparadu cun allu y salsa… fui la purmeira veç an que quemie polbo y pur acaźu nun yéra ruin, gustei.
San Marcus y Nuôssa Señora
Lluç Bendita A San Marcus fui, Bun vinu bui, Ya buônas rapazas vie. A la Lluç vie, A la santa currie, A eilla ruguei, de las vuôlver a ver eilli.

Sem comentários: