21/01/16

Hai ua lhoija an San Martino !


A’l bun antender de todus. Vou farticu de ver couźas mal screbidas. Naquestas ultimas semanas hai dues palabras qu’arrenégu ver purende. Son « lhoija » y « San Martino ». Ampéçu pu’la segunda palabra y pidu a lus Samartineirus (d’Angueira) que scuitan la maneira an que dizen al nome dal llugar d’eilles y que lu digan todus, qu’inda son mi biên d’eilles, y qu’houban todus y que s’anteiran que NINGUN dira San Martino. Ya todus direis Samartinu y aquesse yê’l nome dal vuôssu llugar, ya nun hai d’outrus. Quei ? Y quereis mas ũa proba ? Pus eiqui la teneis, de la manu’l Padre Priêtu !



Cuntinu l’aula de mirandés cu’la palabra « lhoija ». Mas quiên ambentou aquessa palabra ? Vi-la s’outurdie screbida a l’antrada d’un sotu para turistas (yê assi qu’hai que dezir) an Miranda. Nun antendu y anton busquei a ver. Pus nun busqueis, que nu dicionariu nun sta. Solu l’achei n’Anternéta, n’ũa paigina a mode de Biquipédia. Buôna fod… jeira !

Vamus a ver, al mirandés ten régras :
1-     Nin to’las palabras ampéçan pur Ll-, quei ? Lh- cume scriben dalguns.
2-   Nunca se déve pegar n’ũa palabra pertuéźa y trasfurma-la cun sons mirandéźes, subretodu quandu ya hai la palabra an mirandés.

Mas cume nun s’arrespeitorun aquessas régras de baze. De la palabra pertuéźa « loja » passémus a « lhoija ».

Pus an mirandés tenémus la palabra loija, mas lhoija nun eiźiste. La loija yê onde se ponen lus animales y NUNCA fui un quemerciu :

loija s.f. Loja, lugar onde estão os animais. m.q. louja.
(dicionariu Amadeu Ferreira)

An mirandés y tamiên nu pertués de tra-lus-montes tenémus la palabra sotu (soto) que yê la tal qu’hai que uźar y no outra !

soto s.m. Loja de comércio.
(dicionariu Amadeu Ferreira)


Oubrigadu !


Sem comentários: