A’l bun antender de todus. Vou
farticu de ver couźas mal screbidas. Naquestas ultimas semanas hai dues
palabras qu’arrenégu ver purende. Son « lhoija » y « San Martino ».
Ampéçu pu’la segunda palabra y pidu a lus Samartineirus (d’Angueira) que
scuitan la maneira an que dizen al nome dal llugar d’eilles y que lu digan
todus, qu’inda son mi biên d’eilles, y qu’houban todus y que s’anteiran que
NINGUN dira San Martino. Ya todus direis Samartinu y aquesse yê’l nome dal vuôssu
llugar, ya nun hai d’outrus. Quei ? Y quereis mas ũa proba ? Pus
eiqui la teneis, de la manu’l Padre Priêtu !
Cuntinu l’aula de mirandés cu’la
palabra « lhoija ». Mas quiên ambentou aquessa palabra ? Vi-la s’outurdie
screbida a l’antrada d’un sotu para turistas (yê assi qu’hai que dezir) an Miranda. Nun
antendu y anton busquei a ver. Pus nun busqueis, que nu dicionariu nun sta.
Solu l’achei n’Anternéta, n’ũa paigina a mode de Biquipédia. Buôna fod… jeira !
Vamus a ver, al mirandés ten
régras :
1-
Nin to’las palabras ampéçan pur Ll-, quei ? Lh-
cume scriben dalguns.
2- Nunca se déve pegar n’ũa palabra pertuéźa y
trasfurma-la cun sons mirandéźes, subretodu quandu ya hai la palabra an
mirandés.
Mas cume nun s’arrespeitorun
aquessas régras de baze. De la palabra pertuéźa « loja » passémus a « lhoija ».
Pus an mirandés tenémus la
palabra loija, mas lhoija nun eiźiste. La loija yê onde se ponen lus animales y NUNCA fui un quemerciu :
loija s.f. Loja, lugar onde estão os
animais. m.q. louja.
(dicionariu Amadeu Ferreira)
An mirandés y tamiên nu pertués de tra-lus-montes tenémus la palabra sotu
(soto) que yê la tal qu’hai que uźar y no outra !
soto s.m. Loja de comércio.
(dicionariu Amadeu Ferreira)
Oubrigadu !
Sem comentários:
Enviar um comentário