Cume an cada llugar onde haba homes, marchan-se
als mas viêlles y nos seguimes guardandu las tradiçones. Eiqui teneis un
eiźemplu :
Mas qu’andara a screbir aquesse chanchan direis
vos. Aposte qu’él nunca stubu an Spaña ? You si, mas él, al Pendon de Cicuiru,
yê que nunca habie stadu ! Fui todu llougu nus purmeirus diês d’Agostu. Ũa
nuite staba you a seranar cu’l radiu, alla cume vos sabeis, quandu m’aparécen
Alcides y Oscar. Y ampéçan pra mi: Mañana vamus cu’l Pendon a la Bañéça quiês venir y lliêbas tu l
rému ?
Purparandu'l pendon para un baile pu'lus aires spañolus
Carai, you nun dixe que no !
Pus iba a sé la purmeira véç que’l Pendon salie de Purtual y qu’iba alla a
beilar pu’lus aires cu’lus sous armanus de Llion. You fiquei todu cuntentu y
nin speraba you issu.
Llougu me fizu lumbrar aquél die
de branu de 2010 quandu Ricardo standu an Cicuiru perguntou-me assi : Y en el pueblo teneis pendon ? Y you que
l’arrespundi : Y esso que és ?
Ya se passorun uns añus ! Ya naide sabie d’él,
al Pendon, a nun ser tiu Muizés que lu tenie biên guardadicu nas arcas de
l’eigreija. Y n’aquessa nuite dal passadu die 6 d’Agostu 2016 aparécen-me lus
dous amigus cu l’eidéya d’iren a Spaña cu’l Pendon.
Purmeira amostra dal Pendon a las jurnalistas qu'eilli staban
A mai ! Llougu s’outurdie a la
purmañana, quandu chiguémus, ya staban eilli uns poucus a purpara-lus. Alla sacorun aqueillas télas mi
grandonas. Nos saquémus la nuôssa, qu’ala, yêra mas pequerrica, mas que valie
tantu cume las outras. Y scalla, n’aquél die, inda valiu mas purque staban
todus a querer saber d’onde venie aquesse Pendon... Es de Portugal que s’houbie pu’lli.
Eiqui van lus Cicuiranus !
Habie uns doces pra quemermus, yêran
d’aqueilles que you gustu ; cun muitu açucre y amenduas. Y llougu açpuis
atopu a Ricardu qu’habie acabadu de chigar. Nun quiju perdé l’iventu y fizu él
biên. Anté mus ajudou y todu, un verdadeiru pendoneiru cicuiranu !
Açpuis, ũa tie y ũa rapaza
purreira chigorun, que deziên que veniên a vé’l nuôssu pendon y que queriên
falar cu nos purque faziên parte d’un jurnal d’Astorga. A carai ! You y
Oscar llougu mus punimus dreitus cume uns palus cu’l pendon y todu pra ficarmus
biên pimpones nu jurnal alla de la Spaña, boh ! Ya que stabamus eilli
teniêmus qu’amustrar peitu y fuôrça cicuirana !
Pu'l caminu anté Palacios...
Dende mandorun-mus todus seguir an frente, y
ala qu’ala. Oscar cun toda la fuôrça pegou na vara y you nu rému. Ya
Alcides y Ricardu iban a’l lladu pra sigurar de la téla, a que nun roce muitu
nu chanu.
Alla vamus nos !
Salimus dal llugar que se chamaba
Ribas de la Valduerna y fumus anté Palacios de la Valduerna que yê a mode d’un
Cicuiru-Custantin. Uns buns 3
km biên andadus… y a puxa pu’l pendon. Y vou vus a dezir
ũa couźa, de certéza, nunca naide an Cicuiru andou tantu cu’l pendon cume andou
Oscar n’aquél. Nin an Cicuiru, nin nu Prainu.
Nun fui'l mas grande mas scalla un de lus mas ampurtantes !
A mai ! Mas lus spañolus si
que stan treinadus pr’aquestas couźas ! Van atras dal pendon cume quiên vai a passiar cu’l perru. Fiquei
mi admiradu de cume eilles duminaban pendones grandissimus, qu’al nuôssu parcie
un ninicu a’l pie. Un solu home nun puôde llebar tal couźa solu durante muitu
tiêmpu. Reparei que cada cincu
a diêç minutus iban trucandu ; passaban-se’l pendon d’un a outru. Pus
las varas teniên dous ganchus y cada home traie cinturon y yêra aton façle de
passar d’un pa l’outru.
Las rapazas tamiên van cu'lus pendones !
Tamiên fiquei mi admiradicu de ver ties y
rapazas a lleba lus pendones. Ou son eilles mi fuôrtes ou las nuôssas tiês ya
nun valen pra nada, ou anton somus nos que somus uns burrus feitus a pensar
que’l pendon solu ye pra homes fuôrtes.
La certéza, ye que pra llevar un
pendon, un nun chéga. Ténen que ser mas, y hai que tener un eiquilibriu biên
jugadu antre al que puxa pu’l rému cunforme ven l’air y’l que lliêva’l pendon.
Rapazas, si home !
Quandu chiguémus a Palacios, la verdade ye que
you ya iba todu queimadu dal sol ! Y ende fiquei de boca abiêrta, fui ya quaisque
a’l chegarmus, qu’un de lus pendoneirus se puju a beilar ũa ghota cu’l pendon y
sin l vuta las manus a la vara !!! Hai cada couźa !
Assi yê que se lliêva un grande pendon, cada un fai un poucu, y'l caminu vai feitu...
Açpuis acabémus pur chigar a’l puntu d’ancontru
n’un pradu onde ya dalguns habiên chigadu. Punimus lus pendones todus segidus a
la dreita y a la squiêrda dals pendones de Ribas y Palacios. Que maravilla !
You nunca habie vidu tantus pendones an to’la mie vida ! Y passadu uns minutus
acabémus pur vutar lus pendones a’l suôlu y arrecada la téla y’l rému; lus
outrus fazirun igual. Ya solu ficorun lus de Ribas y Palacios.
Caminu feitu !
Ya staba eilli a la nuôssa spéra ũa paeilla biên
purparadica pra 500 pessonas ! Si home ! Y’l que mas gustei fui que la nuôssa méźa ya staba marcada, biên cume
debe ser; Cicuiru ! Sentémus-mus y alla venirun mas turtiêllas que you
sei alla.
To'lus pendones junticus
Tenémus tanta fama que lus ninus ya quiêren retratus cu nos !
Deziên que yêran oufrecidas pur
un restourante, you gustei d’eillas ; teniên batatas, cebollas y un
pouquechicu de pumiêntu.
Açpuis fui’l tiêmpu de la
paeilla, al vinu, l’auga y tal… y muita calor ! Carai qu’açpuis de cumer
nun sabie onde me puner. Mas
achei ũa selombra y alla me fiquei para ũa sesta biên buôna.
Ricardo y Oscar a la selombra dals pendones !!!
La paeilla 500 pessonas !!!
Cumeçorun açpuis uns homes a cantar ũas llonas
y ũas cuôntas acunpañadus pur guitarra. Y fui assi que s’acabou’l die.
Açpuis de cumer... cantémus !
Anté bréve pendones ! Scalla un
die an Llion, quiên sabe… nu caminu vamus !
Muitus retratus eiqui puôstus nun
son mius. Y cume ya somus mas que cuinecidus anté aparcémus nus jurnales Spañolus !
http://astorgaredaccion.com/not/12662/la-tradicion-pendonera-une-portugal-y-espana/
http://www.diariodeleon.es/noticias/contraportada/pendones-tocan-sol-valduerna_1089424.html
Sem comentários:
Enviar um comentário