LLIÊBU
Lliêbu nal miu curaçon
Ũa bençon,
De doze frailes caçurrus,
Y de dous cachorus.
Lliêbu cun miyu un andor,
Que so me da dulores,
A ver s’al Matencia puôdu chancar,
Speru you siên m’afugar.
Lliêbu ne las manes ũas tanazes,
Pra llimpar al mundu de las pézes,
Assi talveç él seya mellor,
Pur fin puderai pouźar al miu andor.
Lliêbu agarrada ũa tie,
A ver se me da alegrie,
Ai ! No ! Ende ven la Lluç,
Qu’inda me mata cu’la sue cruç.
Lliêbu nal miu curaçon
Ũa bençon,
De doze frailes caçurrus,
Y de dous cachorus.
Lliêbu cun miyu un andor,
Que so me da dulores,
A ver s’al Matencia puôdu chancar,
Speru you siên m’afugar.
Lliêbu ne las manes ũas tanazes,
Pra llimpar al mundu de las pézes,
Assi talveç él seya mellor,
Pur fin puderai pouźar al miu andor.
Lliêbu agarrada ũa tie,
A ver se me da alegrie,
Ai ! No ! Ende ven la Lluç,
Qu’inda me mata cu’la sue cruç.
Tiêgui Albes, 30 de Mayu de 2008, Poitiers.
Sem comentários:
Enviar um comentário