30/07/11

De caras cu'la Viêlla

Sabeis que me fui de peregrinu pu’l norte de la Peninsula ? Fui-me anté’l Peis Bascu y apurveitei para passar pur Bilbau. Eilli acerca tengu uns amigus cun quiên tuvu’l prazer de ver las danças de palus d’eilli, pus son mas variadas qu’an Miranda, mas d’algũas son mui asparcidas cu’las nuôssas ! Dende fumus pr’un monte acerca de Durangu. Pra lus que nun saben, Durangu yê acerca de Guernika. Chubimus n’un monte d’onde se pudie admirar la furmoźa muntaña de la Viêlla. Yê eilli que lus bascus pensavan que la viêlla qu’habie feitu’l mundu s’habie quedadu. Aquessa viêlla yê cun certéza la meźma que la nuôssa y que muitas vézes vémus an fiêstas d’einviêrnu.

 La cara la Viêlla (acerca Durangu, Viscaya)

Aquesta muntaña yê mui antersante, purque tal y qual que se vei, paréce méźmu un ser houmanu deitadu, de la cabéça anté lus piês. Aende, nal retratu amostru-vus la cabéça de la Viêlla. Anque seya mas siêmpre de ver lus detalles quandu tenémus la muntaña an frente, aende nal retratu pudeis çtinguir lus uôllus, al nariç, y la boca de la Viêlla. Puôdu-vus dezir que fui cun muitu prazer qu’eilli chubi y lus mius amigus si soubirun me llevar nun sitiu magicu que gustei ; an frente la Viêlla…

Sem comentários: