24/11/11

Als Eivangeillus an mirandés

S’outru die a la nuite an drentu la caźa’l pobu houbu aquesta cunversa :

You : Ya chegorun lus eivangeillus an mirandés. Ya pudémus rezar an… buônu ya lu fazimus d’antes, mas agora ya’l cura tamiên lu puôde fazer, se lu quejir. Ya agora la missa dal Samarcus vai a ser an mirandés, agora ya Cristu fala an mirandés, la missa dal Naźu... home an mirandés !

Dalfin : Y Marie ? Marie !? Pus an mirandés tamiên…

Marie : No ! EU não ! Bah quem quer mais cerveja ? Orlandu ?! Uma mini ?

Urlandu : No ! You no !

You : Marie, la mai de Cristu ! No la nuôssa conchu ! Aquesta tamiên an mirandés !

Tiu Bunitu : Coiru ! Vos andais tunticus ! Y Zé ?

You : Zé tamiên ! Lus eivangeillus pur cumplétu ! Todu an mirandés traduzidu pur Amadeu Ferreira !

Dalfin : Padéces ! Algun die tiu Amadeu fui ferreiru ?

Urlandu : Naide te sta a falar de ferreiru. Yê’l de la gorra, alla’l de Sandin que traduziu lus eivangeillus...

Dalfin : Van de jueillus ? Quei an Sandin ? A Urlandu cume te pones !

You : Dalfin vai-t’a sabé de las mantas home ! Que ya stas cansadu y nun catas nada de la pelicula !

Urlandu : Ũa couźa sta ciêrta home ! Ya tenémus tod’an mirandés... you que sei... mira la scuôla, al nome de las rugas, to’la giênte fala ! Anté la camara ... !

You : No la cambra no... la cambra, Urlandu, la cambra nun fala...

Urlandu : Coiru... andan atraźadus anton !

You : Mas mirai eiqui tenémus ũ’ambitaçon pra ir a la catedrale pa ver l’aperźentaçon dals eivangeillus ! Anté vai a ver curas y'l Bispu rapazes ! Yê die 26, d'eiqui a dous diês !

Dalfin : Panadeirus ? An Sandin hai panadeirus ? Y ferreirus tamiên ? Y lus fiyus ? Deixorun de medrar eilli lus fiyus ? Han ? Anda vou-me pa'la cama !

 Cunvite pra'l llançamiêntu de lus eivangeillus an Miranda'l die 26 de Nuvembru

31/10/11

La TVG fala de la nuôssa lliêngua

Eiqui vus deixu un anllaç dal purgrama de la galléga que fala de la nuôssa lliêngua tal cume yê falada alla pur Spaña. Achei-lu nal canal "Youtube" dals Çamoranus de Furmiêntu.



29/10/11

Oscar y las xaras de la siêrra de Botas

Yêra n’un d’aquestes diês an que you andu pur Cicuiru meyu perdidu y passa Oscar cu’la carriña, abre la puôrta y diç... Y anté nun diç nada purque you llougu me chubu y alla vamus nos pu’la siêrra de Botas ! 

 Tacu n'altu'l Castiêllu

Pus s’outru die anton fumus anté’l Castiêllu y Tacu tamiên iba, staba atras na caxa cu’la lliêngua afuôra ! Ende salimus de la carriña, Oscar c’un rolu de papel ne la manu, so que you mal m’habie apurcatadu. Y vai l’Oscar que me diç : fica aqui ja venho !

Xaras de Nuôssa Señora

Buônu, you pu’lli me quedei a anzunar cu’l perru, so qu’açpuis vi ũas xaras y anton saquei la mie maquina de fotos dal fardel. Acuncheguei-me y puźe-me a saca varius retratus... Yêran d’aquessas xaras de Cristu, mas tamiên habie de las outras, de las de la Nuôssa Señora. Pus mirai yêran cume aquestas qu’eiqui vus pongu...

 Xara de Cristu

Y you alla staba eilli, a la borda’l caminu, de ginollus a mirar aquestas guapas couźas de la naturéza. So quandu cayu de ventas an frente de l’Oscar, anton mui scarranchadu y todu anfadadu pon-se a verrar pra mi:  Fogo ! Eu aqui a cagar e tu a tirar fotos do meu rabo !!! Pus ya pudeis maginar que me quedei c’ũa vergoña... durante toda la tarde !

27/10/11

Primavéra alistana

Inda vus lumbrais d’aqueilla veç an que lus caçadores mus oufrecirun un almuôrçu biên buônu an Mayu ? Si, pus sabeis qu’açpuis, ya cu’l bandullu mas que chénu fumus you, Oscar y Eiloi a rondar pur Pino del Oro. Rondar, buônu you direi mas caminar...


Ũa puônte pu’riba d’un ribeiru de froles



Fumus alla a ver cume stava la naturéza pur aqueilles lladus y biên guapa que stava. Anduvimus pur puôntes y llameirus todus frolidus y tamiên cunseguimus vé lus foyus qu’hai an muitas de las peiñas pur eilli. Yêran foyus que faziên d’antes lus antigus nal tiêmpu de lus rumanus para llava’l minériu de las minas d’ouru.

Foyus de lus que se puôden eilli achar ne las peiñas


Las xaras, lus tumillus, las scobas y lus gamones ya todus frolidus y guapus. Y cume Oscar ten aqueilla maña d’andar siêmpre a cullir tumillu y źmagalu ne las manus pus alla fumus źmagandu tumillu durante kilontrus.

Mas foyus de lus que vimus


Anredémus pu’lus defrente sitius de las minas rumanas de Pino del Oro y puôdu vus dezir que lus chamadeirus d’eilli mus amostran biên que las pessonas faloran mirandés ou de maneira general al nuôssu stur-llionés.

Un sitiu de maravilla !


Pus mirai : Los Monticos, Llago las Mozas, Llago los Bueyes, Llagomesero,... Onde pudémus ver un deminutivu an –ico y la patalizaçon an Ll !!!

Lus gamones

Cume pudeis ver, la nuôssa caminada fui guapa y anstrutiva. Guapa purque pudimus ver cerradus y sitius d'antañu cun cheirus a buyada y tiêmpus passadus a la selombra'l carballu.

Oscar y Eiloi qu'andavan pu l'auga... quaisque cume Cristu !


Y anstrutiva purque dou-mus pra pensar suôbre la nuôssa lliêngua... Y quandu pensémus mas fui quandu llougu al salir de Pino vimus un camion que venie de Storga c’ũa anstalaçon cumpléta pra buscar ouru ou anté petroliu, nun sabémus. Mas tenie strumiêntus pra sfuraca’l suôlu y ambestigar las defrentes camadas de la tiêrra. Pra que serie anton ? Sera qu’inda andan a buscar ouru ?

07/10/11

Purtual mirandés

Deixu eiqui çpunible al repurtaige que saliu ne la SIC an 1993, se nu m'angañu, y que fala dal Prainu y de las sues tradiçones. Yêra d'un purgrama que se chamaba Portugal Português. Yê biên cumprétu an todu y anté fala de cumer y de las nuôssas fiêstas. Pudeis carrega'l repurtaige eiqui, cuidadu que dura 1h30, fai 1.3 Go y sta an furmatu mpg. Un oubrigadu a Aida de Custantin que me lu dou.

28/09/11

Manu muôrta

Quiên nu se lembra de la manu muôrta ? La cuônta que mus cuntaban lus nuôssus pais quandu yêramus ninus. Agarraban-mus la manina pu’l puñu y mexendu d’un lladu pa l’outru pra fazer cume se la manu stubisse siên vida, deziên-mus assi :

Manu, manu muôrta
Passou pu’la mie puôrta ũa cabra muôrta.

Puxei’l pur-ũa téta
Y saliu ũa caganéta.

Al fin batiên-mus ne la tiêsta cu’la manu y todus se riên ! Pus sabeis que you passei pu’las Sturias n’aqueste branu y truxe cumigu ũa carretada de llibrus, un deilles “Antropologia Social y Cultural de Asturias”, de l’outor Roberto González-Quevedo chamou-me muitu l’atençon. 


 Un llibru biên buônu que mus fala de las tiêrras sturianas


Pus ten muitas couźas asparcidas cu’las nuôssas tradiçones tal que you las cuñeçu an Cicuiru. Y sabeis lu qu’achei n’aqueste llibru ? Pus achei la cuônta essa de la manu muôrta ! Si, bon, un poucu defrente, mas alla se fala de la tal manu y d’ũa puôrta. Diç l’outor qu’ende nas Sturias quandu se cuntaba aquissu al ninu, nal fin, punie-se-l la manu an frente la boca pra que déya alla un beijicu.

Eiqui vus deixu la verson sturiana de la manu muôrta :

Mano muerta,

pica a la puerta

lleva los pitinos a la güerta,

dixo’l niño Jesus,

que besares esta cruz.

26/09/11

Llibrarie degital

Para quiên sta antersadu n'aquestas couźas de la lliêngua eiqui teneis ũa pequeiña llibrarie pra vus antretener :
http://cicuiro.blogspot.com/p/llibrarie.html

20/09/11

Die la lliêngua, la Cambra de Miranda y Cicuiru


Nal sabadu yêra’l die de la lliêngua eiqui an Miranda y anton you pensei que pur fin la cambra ibamus a oufrecer al sinal tan asperadu que diç « Cicuiru » (buônu, d’alguns dizen que yê mellor screbir Cicuiro). Mas a final nada, ya añus que l’asperamus que l’outru ya vai tan anferrujadu que la tinta anté salta toda…



Oh! Señor Perźidente la cambra de Miranda, teneis que saber que’l verdadeiru nome dal nuôssu llugar yê Cicuiru y no Cicouro. Pus se pensais inda que yê un ambentu nuôssu, you cumbidu-vus a mira lus arquivus anteriores a 1500 onde pudereis vé las seguintes grafiês : Cycorjo y Cicoiro. An que, si yê verdade qu’apartir de 1600 ya sol-achamus las grafiês Sicouro y l’actual Cicouro. Purquei, nun sei. Y un cambiu tan grande nal nome an tan poucu tiêmpu, cunfessu, paréce-me strañu ! Mas cume lu sabeis, la giênte diç Cicuiru y yê assi que lu querémus ver !

Y nun cunta que me digades que Cicuiru nun fai parte dal purgrama turisticu “Rota Terra Fria” y que dende nun puôde tené’l sou nome an mirandés, cume yê’l caźu de Custantin, d’Infainç,... Pus nun yê un purjetu turisticu que ten que star ancargadu de puner un sinal an mirandés, mas si vos, aende ne la cambra, dende yê que teneis que mandar aquestas couźas.
Y sabeis purquei ? Purque cume reperźentante dal stadu purtués teneis que cumprir la lei... Qual lei ? Pus aquesta :

Lei n.º 7/99 de 29 de Janeiro 1999

A Assembleia da República decreta, nos termos alínea c) do artigo 161.º da Constituição, para valer como lei geral da República, o seguinte:

[...]

Artigo 2.º
O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a língua mirandesa, enquanto património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da terra de Miranda.

[...]

Anton qui’que fazeis ? Puneis-mus lus sinal cume ten que ser, si ou sopas ???!!!

07/09/11

Aita Mari, 30 añus açpuis

Tenémus an caźa un cinzeiru que me dixu mie mai qu’habie sidu miu abo que lu truxu de Spaña. Mirei biên’l cinzeiru, ten alla’l zeiñu d’un arcu y atras l’arcu ten l’antrada d’un restaurante chamadu Aita Mari. Mie mai habie-me splicadu que miu abo Manuel, tiu Manolu, habie passadu pur’eilli, an San Sebastian.
Aita Mari, you ya sabie’l que querie dezir ; Aita yê Pai y Mari yê Mai an Bascu. Mari tamiên yê’l nome de la diuźa Basca que cume se diç pur’aqueillas tiêrras que criyu’l mundu.

Quandu stube de vacanças fui-me pra Donosti, San Sebastian an Bascu. Pur alla andaba y fui-me a tumar un checulate cun churrus. Al salir d’eilli dei-me decuônta que staba na ruga puerto, y que la ruga essa iba anté’l portu alla baixu donde stan lus barcus.

 You an frente de l'Aita Mari

Y pur adregu, qui’que m’aparéce a la squiêrda, al tal bar Aita Mari. Y eilli staba l’arcu que de verdade yêra ũa puôrta d’antrada de la cidade; dal portu paradrentu. Quedei-me assi meyu paźmadu, açpuis surri y antrei alla drentu. Habie pinchus nal balcon, a la squiêrda. A la dreita ũas meźas cun gente y an frente ũas scaleiras qu’iban par’ũa sala de jantar.
Pedi uns pinchus y ampecei a falar cu’l que staba al balcon y daprendi anton que’l bar ya tenie mas de 70 añus y qu’habie passadu ya pur las manus de varius duôñus y que lus d’agora ya uns 6 añus qu’alla staban. Curtiu tiêmpu pensei you, miu abo passou eilli hai uns 30 añus. Perguntei anton pu’l tal cinzeiru y... : Hombre si ! El cenizero, unos antiguos proprietarios del bar ofrecien esso a los clientes... Yo ya he visto unos asi... Nosotros no damos cenizeros, pero el bar es el de siempre, el Aita Mari de toda la vida, sabes... Ya agora nun habie duvidas, si habie passadu pur donde miu abo habie scalladu tomadu un café ou quemidu uns pinchus !

01/09/11

Un bunchu de licor cicuirana ?

Durante’l branu spurmentei de fazer varius licores cu’la nuôssa fruta que tenémus an Cicuiru. La purmeira licor que fize fui aquessa que védes nal retratu y qu’inda se sta a amañar. Fize-la cu’las nuôssas bulicas d’ouru que son las çreijas brancas.

 Licor de çreija branca cicuirana

La receita yê mui simples : n’ũa garrafa vazie puneis alla la fruta biên llavadica anté anchir pu’l ménus un quartu. Açpuis butais anis anté cubrir la fruta, y pur fin anchi la garrafa d’aguardiênte. Pudeis tamiên butar alla un palicu de canéla y ala ! Ya sta ! Hai outra receita, scalla un poucu mas tradicional onde solu se bota aguardiênte y muit'açucre.
Spurmentei mas outra frutas pr’als mius licores, cume las moras y lus bruñus brabus, aquesses pequericus qu’amargan muitu. Aquesses bruñus tamiên sirven pra fazer licores nal Peis Bascu y alla chaman issu Patxaran. Lus bruñus brabus pudeis lus achar a la farta al pie de la llagona de Custantin quandu se ven de Cicuiru, ou anté an Cicuiru méźmu al pie de lus Barrancus.
Agora, antes de puder purvar yê peciźu d’asperar pu’l ménus un añu ! Se salir buôna açpuis vendu-la an Sant’Amaru...

 Bruñus brabus

Y an quantu a la palabra bunchu, yê mirandés y quiêr dezir golu, an Samartinu dizen assi, an Cicuiru oubi buchu, mas ya se diç mui mui poucu y yê pur issu qu’ende pongu la splicaçon.

31/08/11

Narciso Dominguez arrecebiu premiu

Al famoźu gueiteiru Ramón Narciso Domínguez Pérez arrecebiu al prémiu “Gaitero de Oro 2011” hai ũas sumanas atras. Vi la nuticia an quantu stabamus, you y Oscar, nal bar 2000 de Mubeirus. An 2008 tube la suôrte de puder fala un ratu cu él, yê mui simpaticu, y grande tucador. An 2007 viênu a anima'l Samarcus y gravei-lu a tuca la gaita de fuôlle. Spéru que pa l'añu torne a star pu'l Samarcus, purque astañu nu'l vi.



16/08/11

Mas un llibru an mirandés !

A moçus ! A sabeis al quei ? Qu’Alcides ya mus ten outru llibru d’a feitu ! Coiru ! Si, si home que d’aquesta veç ven mus aende cun mas storias screbidas pur él, storias dal caminu de la Candena, que son cume ũa lluria que mus prende al passadu tiêmpu arrayanu dals nuôssus abos. D’eiqui yê mas un llibru que sale dende la scuôla de Cicuiru ! Y agora ya vus lu digu moçus, qu’eilli ne la scuôla ya solu se sinte fala’l mirandés, nun yê cume d’antes que mus daban burdiascadas buônas se pur acaźu, de la boca, se mus salie un « ende », « eilli », « tu sos »,…


Pus de restu, llançar un llibru dende Cicuiru yê mui ampurtante, inda mas que de lu llançar an Lisboua ou anté Miranda, purque aende sta, yê llançadu d’onde la storia toda naciu !

Anton moçus, spéru vus ver eiqui an Cicuiru, ne la scuôla, nal proximu Deimingu, die 21 d’Agostu, ende pu’las 17h, pra llança’l llibru... que nos ya eilli starémus ! 

Solu pra vos oubirdes la purmeira parte, deixu-vus eiqui l’anllaç dal « youtube » onde Alcides mus fai un pequeiña leitura dal sou llibru, que vus agrade !


30/07/11

De caras cu'la Viêlla

Sabeis que me fui de peregrinu pu’l norte de la Peninsula ? Fui-me anté’l Peis Bascu y apurveitei para passar pur Bilbau. Eilli acerca tengu uns amigus cun quiên tuvu’l prazer de ver las danças de palus d’eilli, pus son mas variadas qu’an Miranda, mas d’algũas son mui asparcidas cu’las nuôssas ! Dende fumus pr’un monte acerca de Durangu. Pra lus que nun saben, Durangu yê acerca de Guernika. Chubimus n’un monte d’onde se pudie admirar la furmoźa muntaña de la Viêlla. Yê eilli que lus bascus pensavan que la viêlla qu’habie feitu’l mundu s’habie quedadu. Aquessa viêlla yê cun certéza la meźma que la nuôssa y que muitas vézes vémus an fiêstas d’einviêrnu.

 La cara la Viêlla (acerca Durangu, Viscaya)

Aquesta muntaña yê mui antersante, purque tal y qual que se vei, paréce méźmu un ser houmanu deitadu, de la cabéça anté lus piês. Aende, nal retratu amostru-vus la cabéça de la Viêlla. Anque seya mas siêmpre de ver lus detalles quandu tenémus la muntaña an frente, aende nal retratu pudeis çtinguir lus uôllus, al nariç, y la boca de la Viêlla. Puôdu-vus dezir que fui cun muitu prazer qu’eilli chubi y lus mius amigus si soubirun me llevar nun sitiu magicu que gustei ; an frente la Viêlla…

Las bulicas d'ouru

Ende stan eillas ! Las bulicas d'ouru que nacirun d'ũas streillas aende culgadas an Abril. Apurveitai-las biên antes que nu las haba mas y que vus agraden cume a mi m'agradoron. Spéru qu'inda las vamus a tener anté la fiêsta de Sant'Amaru que yê die 5 y 6. You ya l'outru die andei a fazer uns licores d'eillas y a ver cume me vai a quedar.
Ho ! Mas aquessas bulicas, meźmu sendu d’ouru, nu son pra puner nal bancu alla an Miranda, boh ! Son pr’anchi’l bandullu y biên cume deve ser qu’eiqui nun hai crize ! Y nal bancu alla an Miranda cume son tan fidalgus tamiên nun vus las quiêren... so se tubirun patacus pur drentu. Mas çreijas d'aquesse jeitu inda nu las tenémus !

 Las bulicas d'ouru (pr'anchi'l bandullu)

Çerdeirus que doron mellones d’aquesses fruitus açucradus y que fazen la fama de Cicuiru. Yê que nos aca, nun fazémus nada cume als outrus; tenémus çreijas y nu son burmeillas, home, que son amariêllas ! 

Ya que falamus de la fama de Cicuiru, sabeis que tamiên somus mui cuñecidus purque tenémus mui buônus jugadores nals jogus tradicionales, un yê Oscar, ya de toda la vida nal Fiêrru y a la Reilla, outru tamiên yê Urlandu a la Cunca. Pus sabeis que tubimus un turneyu nal die 17, alla pal Naźu y Cicuiru quedou-se an quartu llugar ! Y sabeis que tal de Custantin y Samartinu ? Pus nada, nadica de nada ! Nun gañoron un puntu ! Mirai-vos dous llugares cun tanta mucidade, y Cicuiru so cun viêllus que llougu fai y muitu.
Aquissu fai-me lumbrar qu'Oscar diç siêmpre que Custantin yê un llugar ruin, you, lu meźmu digu de Samartinu (purque hai alla, na taberna de baixu, un bandu de gaijus que nun gustan muitu de mi y açpuis dan-me siêmpre nal pelu quandu you vou a la ruźgada pu'lli). Conchu ! Pus pu lus dous si qu'atinémus !!! Nun valen pra jogus tradicionales !!!
 


27/06/11

La piêdras que falan

Aende las nuôssas piêdras falan ! Pus hai-las cun gravuras outras cun palabras antigas cume la qu'habie an Peiña Redonda. Pus nun lu sabiêdes ? Pus quandu tiu Muizés yêra mas nuôvu, un die furun él y'l sou pai, tiu Andréya, a Peiña Redonda pra partir ũa grande piêdra que’l pobo dezie magica. Magica so qu’habie que la partir pra custruir ũa caźa. Aquessa piêdra, dezie la giênte que nal die de San Juan pudiên alla s’ouvir las canpanas a tucar. 


Outrus ya habiên andadu a scarbar an alredor pensandu que scundie un teźouru de lus mourus... mas claru, nun habie nada. Quandu alla chegurun, alla stava la tal peiña cubiêrta de silvas. Ruçoren-las y ende apercirun las tales scrituras que nun yêran llatinas y anté hoije naide sabe lu que yêran. Pus al ver aquillu, tiu Muizés cupiou aqueillas letras tan strañas y mandou-l papél para Miranda, pa’l Padre Mouriñu. 

Anfelizmiênte paréce que nunca alla chegou purque tiu Muizés nunca tubu nuticias subre la sue çcubiêrta y’l tal papel nun sta perźente nals arquivus dal Padre Mouriñu, yê péna !

23/06/11

Lus homes de la Refiêrta

Yêra tradiçon de fazer ũa fugueira pa’la Mona’l Mayu, mas hoije cume ya nun hai mona niên monu, ya nun hai la tal fugueira. Mas de restu cuntinamus d’ir an Mayu a curta lleiña, no cu’l carru de buis, mas si cu’l trator. Pus anchimus l’aterladu y arre qu’arre cavallus que ten l trator !

Lus homes de la Refiêrta

Pus biên ! Astañu alla fumus nos pu’la Refiêrta, you, Oscar, Urlandu, miu pai, Mariu, Zébiliu, Fernandu y tiu Demingus. Arredios qu’assi puxémus ! Mas cun buôna gana que se no tamiên n’inviêrnu quedamus na caźa’l pobu cu’lus cullones meyu returcidus cu’l friu ! Ancalladicus... moçus !

 Puxa ! Puxa ! Mirai cume traballan ! 

Conchu ! La puchara la madeira cume staba de mullada ! Home... carregadica d’auga, yêra deficel d’allebantar aqueilles cépus qu’Oscar y Fernandu iban curtandu. You pu’l fin ya nun pudie mas y fui-me a tratar de mirar pa’las xaras, chougarçus, tumiêllus y outras yêrbas doces pa’ls mius uôllus qu’habie pur aqueilles cerradus. Treminei que ya tenie feitu la mie parte dal traballu. Pus mirar pa’las froles yêra couźa que m’agradava mas de que puxar pur cépus qu’outrus eiriên queimar !

 Aterladu chenu !

L’aterladu chenicu y ya todicus cuntenticus de la vidica cu’la nuôssa lleiña y so de saber que ya nun ibamus a passar frius an tiêmpus de gelada llougu mus calciu’l curaçon y ampéçou-mus a rugi la barriga...

 Yêran horas d'almurçar !

Ala ! Nistanticu cheguémus a la caźa’l pobu y ya Mariya mus tenie l’almuôrçu feitu. Yêra perźuntu, queiju, chouriçu, bollus de bacallau, pollu, pan, vinu y cerveija y todu. Eilli nun faltava nada ! Boh ! Tamiên nun yê solu an Samartinu qu’hai comes y bébes, hein ? Bah y cu’l bandullu chenu inda apetecie tumar un café, cume pra star guinchu durante’l restu dal die !

15/06/11

Mirandanças an Burdeus

Souturdie nal passadu fin de sumana fui’l festival anternational de fulklore ourganizadu pur ũ’associaçon purtuéźa de Burdeus y la cambra de la junta de Cenon. Ende venirun grupus fulkloricus de Paris, Suiça, Burdeus, Cantabria y un grupu de la scuôla de danças mirandéźas Mirandanças.

 Lus dançadores, gueiteirus cantabrus cu'l Labaru y dous jurnalistas de la Radio Loredo

Aquesse grupu yêra cumpuôstu cun dançadores de palus y un grupu fulkloricu de danças tradicionales cu’ls témas : l’Heiléna, Mira-me Miguel, la Ghota, al Pingachu,… N’aquesse ultimu grupu staban alla dous cicuiranus ; Eiloi y Eiduardicu.
Nun vus falarei ende dals outrus grupus, a nun ser de lus cantabrus, purque lus outrus yêran lus meñotus de questume cu’lus cantus qu’arrebentan cu’lus oubidus ! Y que siêmpre fazen fugir ũa légua aloinge als que nun stan habituadus cume you !

 Suldadus a la spéra de la batalla

Dende lus dançadores fui outra couźa, ya las moças berraban Os Pauliteiros ! Os Pauliteiros ! Y yê verdade que dançorun mui biên. Pus miu pai ya so dezie qu’habie muitu tiêmpu que nun habie vidu uns dançadores tan buônus !

Eiduardicu cu'l rastru y'l fardél a l'ombru

Lus cantabrus que tamiên habiên venidu cun gaitas de fuôlles y un grupu de danças, yêran d’ũa vila que chama Laredo. Veniên cun dous jurnalistas y un d’eilles inda me fizu ũ’antervista pa’la radiu lucal y pediu-me pra que’l falasse de Miranda, dal mirandés y de las nuôssas danças. Y la cuncluźon de todu yê que si tenémus muitas couźas an quemun cu’eilles.
De restu, eilles tamiên trairun un grupu de beiladeiras Sevillanas qu’a mi si que me gustorun muitu, subre todu ũa d’eillas qu’iba cu’ls uôllus pintadicus d’azul.
 

12/06/11

Nuôvu gubiêrnu cicuiranu

Yê hoije que’l nuôssu rei Don Briximu II outurgou puder als nuôvus nembrus dal gubiêrnu cicuiranu. Furun hoije chamadas las seguintes pessonas :
 
Benjamin, menistru de la cultura
Oscar, menistru de la caça y pesca (acumpañadu cun Tacu)
Ana, menistra de l’agricultura
Mariu, menistru de las forças armadas
Silvia, menistra de la salude
Dalfin, menistru de l’eicologie
Urlandu, menistru de las obras pur fazer (purjetus)


 Al señor menistru de las cencias y angeñeries


Chicu Bunitu, menistru de la purduçon
Balmiru, menistru de lus prédius (huôrtas y cerradus)
Américu, menistru de lus sportes
Alcides, menistru de las publicaçones (llibrus y jurnales que nun son cuntruladus pu’l Rei)
Vitor, menistru de las stradas y altomobles
André, menistru de la joldia y fiêstas
Tiagu, menistru dals jardins
Nandu, menistru de l’eiducaçon
Jaime, menistru de las obras feitas (purjetus acabadus)
Eiloi, menistru dals antercambius y negocius strangeirus
Claudiu, menistru de las artes galanas (bélas artes)
Eiduardicu, menistru de la mucidade (acumpañadu cun Piçtrachu)
Tiégui, menistru de las cencias y angeñeries


 Menistrus de la purduçon y de las obras pur fazer, nal menistériu




Al puder outurgadu pu’la Real Pulitica de Don Briximu II tenera ũa validade d’un añu a cuntar d’hoije y nun da dreitu a qualquiêra forma de pagamiêntu pur salariu, nin reforma açpuis dal dever cumpridu. Dende las pessonas cu’l nome eiqui screbidu puderen partecipar a las varias reuniones menisteriales a la caźa’l pobu.

03/06/11

Buônus diês Cicuiru !

Aquesse die 15 de mayu tubimus eiqui an Cicuiru un cumiciu de la parte de lus caçadores de Cicuiru. Pus yêra pra mus agradecer pur habermus deixadu aquessa giênte toda a caçar an Cicuiru nal passadu més de Febreiru.

Oscar a purpara la cumida

La quemida si que mus agradou ! Fui purparada pur aquesses qu’ende védes nal retratu. Fernandu purparou-mus ende un javali que si mus anchimus anté nun pudé mas !!! Venie c’un mollu biên buônu de vinu y pumiêntu… A rapazes ! Vitor ya nun pudie mas cu’l buônu que staba ! Conchu ! Solu de falar n’issu agora paréce que ya me sta a dar fome !

 Al pote de las batatas

Las méźas staban ourganizadas de tal maneira a que lus ampurtantes stoubissan assi todus juntus alla pa’l fundu. Nos que tamiên somus miu ampurtantes mas nuôvus y gichus cume’l llume, fazimus un juntoriu de la mucidade na punta de la sala. 
Alla quedémus nos, antre nos, cun vinu, pan y queiju. Y para Eiloi habie Sumol purqu’él inda nun puôde buer vinu... anté niên sei cume yê que l’aceitémus cu nos. Pus cume se puôde ver aende, Eiloi fai que sta a buer cerveija.

 La mucidade de Cicuiru : (mas para alla) Eiloi, Oscar, Vitor, André, Urlandu
(mas para aca) Claudiu, Jaime, Fernandu

Yêra buônu de starmus assi todus juntus ! Sacalla habera que repetir aquissu mas vézes. Y dende saquei aquesse retratu… buônus diês Mucidade ! Si que mus agradou ! Si que stabamus cuntentus !

 Ah moçus ! Cume arregañais la tacha !

Pus moçus ! Cuchinus montéźes nun yê’l que mus falta y anté se criyan eilles solus ! Recoiru ! Falandu de monte ya niên vus cuntu lu que fazimus açpuis d’haber cumidu, ya cu’l bandullu biên chenicu, ala qu’ala, fumus pur caminus d’Aliste a splurar, you, Oscar, y Eiloi. Mas issu ficamus pra cuntar outru die !