17/07/08

Cuntentu de la vida a la caźa dal pobu !


Andu you siêmpre tod’cuntentu quandu stou a la caźa dal pobu. Hai siêmpre algu pra fazer. Biên yê verdade que d’algũas vezes nun hai meźmu nada a fazer, yê quandu son aqueillas nuites d’Eiviêrnu que nunca mas acaban, un eilli arreñuladu al llume llougu da suôñu, sabeis todus issu. Y inda biên qu’un pega de la cabéça se no inda se quéyê pal burrallu !

No mas quandu yê l Branu hai siêmpre que fazer a la caźa dal pobu, niên que seya quemer un curnetu y açpuis dar ũa vuôlta de chaça !

Astañu aspéra-te tamiên a ser cunvidadu puls caçadores pra quemer un bun cuchinu muntés. Y nun quiêru alla ver niên Custantineirus, niên Samartineirus que quandu eilles fazen fiêstaças fechan mus las puôrtas (son defrentes y mui arramalladus !) y nos que las deixamus abiêrtas siêmpre mus fudémus... hai lus anté que s’anfilan pu’lus buracus !
Mas tamiên se percebe, tiu Tiodor fai buns guiźadus y tiu Bunitu buns assadus, assi que buôna couźa yê y llougu se sabe.... RUMBAI LAS PUORTAS !!!

11/07/08

Vacas de Cicuiru


Las vacas de Cicuiru tamiên son de las Mirandeźas, cum no ? Mas tengu que vus dezir que son bravas cum todu. Malas que nun se deixan tucar, quelor de la tiêrra adonde naciêren. Eiqui vus deixu algũas de las de mie madrina Eister.

Traballadores Cicuiranus an Aliste

La pedreira adonde Cicuiranus traballan duru yê dal lladu Spañole an Aliste, Rio Frio. Al Ché yê un deilles, mas soutru die urganizou alla ũa fiêstaça que nunca s’habie vistu tal couźa ! Diç que mandou venir ũa carreira de Madrid chenica de sulteiras Castellanas ! Si home yê verdade, desta veç nun son storias miês, meźmu qu’apareciu al eiviêntu nun jurnal Spañole de Zamora ! Ai, esse Ché sta tontu, mas revolucionairu !
Agora diç que pal branu fai la méźma fiêsta an Cicuiru ! A carallu, hai dalguns que se van a scangallar todus !

Qual rue ? Ende yê RUGA home !

L Mirandés nun yê l meźmu an tod’lus pobus. Hai algũas defrenças. Recoinéces trés grupus : Al Sandinés, al Mirandés y l atrabassadu. L ultimu sendu l que you falu. Meźmu an drentu de l atrabessadu hai algũas defrenças antre Samartinu y Cicuiru (perres<>perrus) ou antre Custantin y Infanes (eiqui<>aquina).


Y ende ven al purblema de la tuponimie. An Mirandés hai trés maneiras de chamar ũa strada cun caźas als lladus : ruga, rua, y rue. La purmeira sendu la palabra llatina oureginal inda uźada an Samartinu. An Cicuiru uźa-se mas rua, mas quandu se fala d’ũa ruga pequeiña lus Cicuiranus uźan la palabra rugita.
Ne lus outrus grupus de la lliêngua Mirandéźa ya s’uźa la palabra rue. Palabra que nun s’uźa ne la raya. An Samartinu inda s’uźa la palabra ruga.
So que quandu fueran puôstus lus nomes de las rugas an Mirandés/Purtués nun fui nada respeitada la fala atrabessada y bei-se scritu (cunforme la nurmativa que nun respeitu) :
“Rue de ls Dançadores” an veç de “Ruga dals Dançadores” ou “Ruga de los Dançadores”.
Ende hai purblema, purque quiên lei issu diç :”You nun falu assi !”. De tal maneira, que talveç pur einorencia cumpreta nun se respeitou ũa fala...

Ne la strada tod'al die Santu !

Al monte de la Lluç al loinge...

Y passei al die santu a tras de ti
Nun vie las duvidas acunchegaran-se
Se solu puodie haber lidu nal tous pensamiêntus
Haberie vidu an tie las duvidas acunchegaran-se

10/07/08

Al cinzeiru de la caźa dal pobu !



Agora cum ya zdal purmeiru de Janeiru que nun se puôde fumar an drentu, assi que lus chupa-chupas van a la ruga. Un die, un d’eilles, mas nun se sabe quiên, acunchegou-se cun aquiellu que s’asparece mas a un mocu qu’outra couźa.
Yê un cinzeiru dizen eilles ! Benjamin anté acha que yê arte muderna stilu añus 70, llougu açpuis de Mayu 68; “Ten la forma d’un mocu pra dezir you fumu y fodu lus que me tiran al dreitu de lu fazer adonde quiêru !“

Nun quiêru caźa quéyida


Desta veç van ende algũas fetugrafies de caźas quéyidas de la raya. Son muitas, meźmu muitas. An Cicuiru hai agora un purgrama de recupéraçon dessas caźas, y curales de vacas.


Inda nun se sabe al que se fera cun aquessas caźas renuvadas. Hai quiên diga muzéus, outrus pensan an Huteles, ou caźas a vander pra ricus Purtucaliênces ou Zamuranus ! Quiên sabe alla ?

Meźmu assi apuyamus tal eineciativa y speramus que venga a acuntecer an outrus pobus.

09/07/08

De Cicuiru anté Cumpostela

Acumpañandu aquessa Llionéźa y aquesse Mirandés anté Cumpostela, ende van uns versus :


LAS FALAS

Fugidas, mas son miês vezinas.
Falas, que meréçan mas.
Palas, cum las de la rudra dal mulinu son arguidas.
Anguilas, mexan-se anté nun puder mas.
Alas, puôdan vular an paç.
Charas, yê assi que dizen que son, las falas.

Tiêgui Albes, 13 de Juñu 2008, Burdeus

08/07/08

La purmeira obra an Mirandés

Fui publicada ende la purmeira obra de Leite de Vasconcellos, al "Dialecto Mirandez" naciêda de l'amiźade cun Manuel Brancu de Castru de Dues Eigreijas. Zé solu tenie 24 añus qu'andu la publicou.
Aquessa obra fui premiada an França an 1883 pu'las anfurmaçones que daba suôbre la "nuôva" lliêngua scubiêrta. Se lu quereis ver an pdf puode ser eiqui.

07/07/08

Oubrigadu Zé

Fai hoije 150 añus que Zé, dal sou nome cumpretu José Leite de Vasconcelos Cardoso Pereira de Melo naciu nun pobu al pie de Viźeu. Fui AL cientificu Purtués nal sentidu que fui al purmeiru cientificu verdadeiramiênte anternational deste peis. Iniciu varias ciencias an Purtual cum l’arquéolugie.
S’hoije se fala d’él ende yê purque yê graças a él qu’hoije vus scribu nesse cadernu. Fui Zé que zambulbiu la scritura dal Mirandés y yê meźmu cum él dezie : “Ainda que não sou transmontano, tenho, como português, o maximo interesse pelo Mirandês e pelas demais linguas congenéres : eis o que me levou a emprehender esta pequena publicação, cuja curiosidade attrahira por ventura outros,...” (an flores Mirandezas).

Hoije se pensamus biên ne las couźas la camara de Miranda, niên nél pensou hoije, él que pensou tantu an nos. Issu fai me pensar que ne la camara de Miranda nun hai Mirandéźes, inda menus Purtuéźes… aposte que dében de ser « naide » se no sabiên de las couźas ! Yê cum dezie Manoel Sardinha : "Bergonha aterna a todos eilhes" (carta a Leite de Vasconcelos)
Para mas anfurmaçones pudeis dar ua miradela ende y eiqui.