18/08/10

La mona’l Mayu

La mona’l Mayu yêra ũa fiêsta que se fazie dantañu an Cicuiru. Ya hoije yê tamien l nome d’un llibru que saliu an Cicuiru al die 7 d’Agostu. Quiên screbiu aquesse llibru fui’l padre Zé nals añus 60 quandu staba pal Cabu Verde y nal Portu.

La purmeira veç que se scribe mirandés na scuôla de Cicuiru !

Las storias furun screbidas an purtués purque naquel yêra ralu screbir an mirandés, mas meźmu assi yêran storias que falaban de Cicuiru, de las pessonas que vevirun eiqui. Mas hai menus de 6 meźes Alcides atupou aquessas storias dal Padre Zé y ampeçandu a lé-las nal tren viênu-se l’eideya de las traduzi an mirandés. Lus zéñus, fui Ana Afonsu que lus fizu y assi cun todu sta biên purreiru. Suôbre la maneira an que fui screbidu, pus sta an “Cicuiranu”, purmeiru llibru, pensu you an mirandés de la Raya.

La Saramuntaina a toca an frente la scuôla chamandu la gente

Se falamus de l’aperźentaçon dal llibru, pus passou-se nun sitiu donde siêmpre s’arrenegou la nuôssa lliêngua ; la scuôla. Pior inda, la scuôla fui custruida pul pobu cicuiranu (alto-suicidiu ?) para pudéren tené eiducaçon, nũa lliêngua defrente purque naide dou fé dal que s’habie ya dezidu 40 añus mas cédu. Mas anton si que fui nũa scuôla purtuéźa, la de Cicuiru, donde s’aperźentou al llibru.

La chalra an vuôlta'l llibru

Purmeiru aparecirun lus Saramuntaina cu’la gaita de fuôlles, al bombu, y tal pullie a toca an frente la scuôla. Yêra cume pra chama la gente a venir. De la ruga antrou puri metade Cicuiru na scuôla, y mas uns venidus de Miranda y tamiên lus mius amigus de Llion; Ricardu, Tréźa, Sonia y Albertu. Las altoridades de la cambra tamiên staban perźente cume Zébiliu, Oscar, Ana-Béla y’l perźidente de Miranda. Y mas, tamiên staba Amadeu Ferreira y l’eiditor dal llibru (Ancora).

Alcides assinandu'l llibru d'Oscar

Dende seguiu-se ũa charla que durou al sou tiêmpu y açpuis ya se cumeçou a vendé lus llibrus, assinadus pur Alcides. Mas fui péna qu’al Padre Zé nun mus ten pudidu dar ũa veźita naquel die.

Nal fin todus scapémus, uns pra caźa outrus turnorun pal bar cuntenticus de la vida cul llibricu. Pur mi, ya cunfessu que la mie storia purferida yê la de “Miranda” adonde s’acumpara Miranda cun Alcañiças. Ya quiên la lira percebera al jeitu daqueste cadernu (blog de Cicuiru) qu’eiqui stais a ler.

30/07/10

Çamora yê Miranda !

Mirandu aquestes retratus, you ya vou pensandu que lus çamoranus son meźmu mirandéźes ! La prova sta a la vista, y so yê ver issu qu’eiqui vus aperpongu de ver.
Fraita, pendeiréta y gaita de fuôlle, añus 1920, vestidus cume an Miranda
Yê ampressionante de ver aqueilles çamoranus dals añus 20 culas pulainas y todu, anté’l gorru yê cume’l miu que tengu you eiqui cumigu ! A la squiêrda hai un fraiteiru, a la dreita un jove gueiteiru, y nal meyu ũa rapaza cu’la pendeiréta. La saya de la rapaza yê que yê defrente de la mirandéźa, you assi nunca vie. Mas so yê naquesse puntu, de restu tode yê eigual !
Grupu alistanu de 1920, lus homes stan vestidus cume an Miranda
Y anton eiqui la capa d’honra ! Aquestas capas salen pu’la nuite de Pascua a acumpaña-l Cristu pu’las rugas de Çamora. Ya cume pudeis ver, eilles son eidenticas a las de Miranda, a las que fai’l tiu Ribeiru de Custantin, si assi meźmu !
Amouchadu nũa capa d'honra na nuite de Pascua an Çamora !!!
You hoije ya nun antendu cume yê que nun hai mas relaçones antre nos. Pus Miranda, cume se diç star an Purtual busca siêmpre cuntatu cu’la capital. Couźa nurmal me direis vos, mas s’eilles nun son cume nos anton nun mus puôden antender, yê terrible !
Capas d'honras nas rugas de Çamora !!!
D’outru lladu tenemus à Çamora, ten d’haber mas cuntatus antre nos, nun puôde ser quedarmus assi. Vos mirai biên outra veç lus retratus... y deziê-m’alla se nun pudiên habé sidu sacadus an Miranda ? Hen ?
Llebandu un andor lus homes vestidus cu'la capa d'honra
Anton si yê verdade ÇAMORA YÊ MIRANDA, Y MIRANDA YÊ !!!

Caźas

Van se cayindu las caźas an Cicuiru, biên hai quiên las amañe, mas todas yê que se puôde. Y pra quei ? Ya naide ven, naide vai pulli. Lus que spurmentan venir s'acalla arrependen-se, y assi cuntinan las chabolas Cicuiranas.
Caźa cayida
Caźa pur fazer

28/07/10

Las cruzes qu'hai nun cruzeiru...

Yê cun mui pouquechicu tiêmpu qu’ende hoije scribu dalgu, ya que cu l’ambestigaçon qu’agora lliêbu tengu tubidu apénas tiêmpu pra vé’l que purqui se ten passadu. Mirai qu’anté la couźa que vus quiêru ansina ya vai quaisque un añu que la tengu eiqui pra puner.
La cruç de las eiras
Eiqui teneis la cruç de las eiras, la que sta al pie dal semitériu adonde claramiênte se puôden ver alla trés cruzicas biên gravadas na parte baixa dal “troncu”.
Las trés cruzicas gravadas
Si, pus, trés. Alla venimus nos outra veç mas cul numaru esse... Nun tengu arreparadu tal couźa na cruç de las eiras de Sant’Amaru, mas talveç vie mal ! Mas you achu qu’issu yê ralu... vus que deziês ?

30/06/10

Dende las streillas cicuiranas

Hai un tiêmpu, uns diês, ũa sumanica onde las streillas dal ciêlu baixan pra quaisque’l pie dals cantabouçus l chanu. Venen-s’anganchar de las arbes que chamamus çreijeiras y eilli se queden culgadas anté murrer llebadas pul sol y l’air qu’assopra n’ũa niêbe que ya ten cheirus a la alfa dals branus.

28/06/10

La pereira'l tiu Manuôlu

Manuôlu Brixemu yêra’l miu buôlu de Cicuiru. Tenie un tagallu de vacas y arbes que daban fruita buôna. Gustaba-l las gromas cume un die quandu’l dixu a Alcinu de pequeiñu : « Mira chamorun-me uns dal petroliu y buscan rapazes cume tu… mas y tu que studus tenes ? … Ah, no… mas tu nun puodes qu’inda nun tenes la quarta classe ». Gustaba d’andar c’un jurnal debaixu’l braçu pra mustra que yêra cultu cume lus d’alla baixu, mas quandu lu lie yêra d’alrubés !
La pereira'l Llazaru
You y él gustabamus d’aqueilla moça qu’aparecie na TVE1 y que se chamaba Leticia Ortiz. Quand’eilla dezie “... que lo disfruten en la uno”, nos alla l’arrespundiêmus cun un buônas nuites. Y issu anté’l die anque mie buôla Calmentina y mie mai pensorun que stabamus buôbus de fala pa’la tervizon !... « Ah pai ! Mas vos nun védes qu’eilla nun vus vei ! A mie que mas me da… s’eilla me dixu buônas nuites !! »
Furmigas...

Tenie muitus amigus alistanus… y afinal you tamiên sou eigual ; al mas de lus mius amigus son spañolus. You tamiên andu cun llibrus an baixu’l braçu que niên siêmpre percebu, y digu a las vezes couźas siên sentidu que solu you naquel mumiêntu puodu antender...

... y abeillas.
Pur issu, l’outru die fui a vé cume staba la sue perreira ; chena de vida que staba ! Florida cume ralas vezes la vie, cun froles y abeillas an vuôltia; cun certeza las de tiu Zidériu. Y las furmiyas tamiên pu’llie andaban. Vie-la cume él talveç gustarie de l’habé vidu, assi toda branca, inda pura... “Mira... Issu si que yê auguardiênte !”

15/06/10

Chamadeirus an mirandés ya !

Samartinu
Señor perźidiênte la cambra de Miranda’l Douru, Scrivu-vus hoije cun la gana de vus dezi que ya stamus fartus de vé errus nals nomes las nuôssas tiêrras. Cume quiêra que tenereis vidu que tengu andadu a eimanda als errus mas cume las mies curreçones son de papel y cu l’auga que mus ten venidu aqueste tiêmpu atras todu. La couźa quedou-se ciêrta niên para alla de mui pouquechicu. Cu’la cuncencia que fagu talveç dalgũa couźa eilegual, tengu, cunfessu, miêdu cun die destes inda m’apareça an caźa ũa dobra de la GNR. Pur issu, pidu-vus que fagades un sfuôrçu pra mudar lus carteles y puné-lus cume ten que ser ! Na nuôssa lliêngua ! Cume you sei que nestes ultimus tiêmpus vus teneis andadu mui “percultural”, nun debe de ser mui cumplicadu pra vos d’antender tal pedidu y de vus anteirar de la falta cultural que tals errus amponen a la vista de qualquiêra un que passa pur’qui. Ya agora pudeis ampeça pu’l de Cicuiru purque cume vos sabeis, nos eilli somus todus dal vuôssu partidu puliticu y anté teneis ũa filla de la nuôssa tiêrra a traballar dal vuôssu lladu. You a las vezes anté me botu a pensar cume yê que vos inda nun pensestes nissu ya. Quei ? Bon, anton cume yê que qureis fazer ? Cuntinu you a currejir cu’lus mius papels, mandais la GNR a mie caźa ou butais ũa manu ? Sperandu a que m’arrespondades, Un samartineiru de cicuiru,
Tiégui. Squecimiêntu : Ah ! Y se pur acaź’un die vus ven ordres d’alla de Lisboua a dezi que me quiêren prender. Yê que cume stou agora a vivir an Paris, sera mas façel que seyan lus de la GNR de Lisboua qu’agaren l’avion pra me venir a buscar eiqui. Pus nun valera la péna que vengan lus de Miranda…

07/06/10

3 añus cun ti falandu an charru

Ya fizu fai uns diês très añus qu’al cadernu, esse que you vus scribu, eiźiste. El quiźu-se acumpañador dal xurdimiêntu la lliêngua mirandéźa que cumeçou an 2007.
Y mas qu’issu, fui divulgador y revendicador de la fala rayana que rala son las vezes an que se scribe. Pus al mas de las vezes, las pessonas perfiren seguir la convenção y screbir “ls” an veç de “lus” ou “als”. Sendu assi fui eiqui que pur la purmeira veç se screbiu la fala samartineira y hoije aparece-me que la mellor maneira pra screbi tal fala inda yê’l mudélu catalan: gats, mans, pers, gors,... Al cadernu quiźu-se divulgador dal que you çcubru to’lus diês suôbre lus llionéźes y als sturianus. Y anton assi quiêre-se uñificador c’ũa giênte que tamiên ten falas que son dal nuôssu chanu, direi you. Ya agora vamus eiqui a rapassar aquestes ultimus trés añus, mas solu cun retratus y poucas palabras :
Un pobu : CICUIRU...
... y ũa lliêngua : l mirandés.
Dende Paradela... ...pu'lus altus, la frols y las cruzes...
... anté Sandin.
De lus tiêmpus de l'Einviêrnu cu'l fumeiru...
... anté la Lluç y'l Samarcus...
... adonde s'ajuntan Zamoranus y Mirandéźes; un meźmu y unicu pobu.
De vidas y modas squecidas ...
... anté un pobu que renace.
De couźas pra rir y traballar ...
... traballus que quedan de lus que se van.
De çreijas cume pendones...
... y dals dançadores purteitores.
De la Primavéra cicuirana...
... passandu pul valle samartineiru...
... dals valls cicuirans...
... adonde hai couźas qu'angañan...
... y couźas que rellampan.
De la vida aparecida...
... pu'la Raya se bot'a currer...
... anté'l die que se cansa.
D'an baixu la tiêrra...
... inda lus segrédus qu'hai.
Siên qurer sé de mala leche cu’las pessonas que nun gustan niên de mi, niên dal cadernu apénas irei dezir que passen pur Custantin qu’hai n’entrada d’un curral ũa couźa screbida so par’eilles : “El que diga mal de la obra que se f...” Y que se lembren dissu que se dezie dantes, que you nun me deixu fazé :
Alla, alla riba Contra la Raya, Sta ũa perra parida, Que muôrde que rabia.

01/06/10

Hai que s’apercatar que si falamus llionés !

L’outru més, quandu stube uns diês an Cicuiru, nun die daqueilles falei un ratu cun tiu Zidériu. Y palabra açpuis palabra él sacou-me ũa que you nunca habie houbidu, assi cume él sabe : “Carallu, quandu m’apercatei ya s’habie muscadu !”, apuntandu cu’la cayata pal barriu d’alla pa riba.
You quedei-me pensandu naquessa palabra « aparcatei »... mas y que qurera dezi l’home cun issu ? Y cume la cumbersa cuntinou, you ya nin’l pedie al sentidu. A la nuite, passei pu’la caźa’l pobu y eilli pedie se dalgun sabie al sentidu « d’apercatar », mas no, nada, naide sabie… Dalfin, inda la screbiu nun papelicu pra vé s’achasse quiên soubissa an Miranda, mas tamiên nun reźultou.... « ho ! Issu son palabras qu’ambenta tiu Zidériu”, fui la unica respuôsta que tube.
Issu yê purque tiu Zidériu ten siêmpre daqueillas cuôntas que te vai deziêndu assi, y cun mi siêmpre acaba deziêndu :”bah ! Tu vai ansinandu’l que you te digu a lus francéźes !”
La nuôssa lliêngua, dende Sandin anté Llanes
Hoije, gracias a él vou ansina ũa couźa, no als francéźes, mas si als mirandéźes. Purque aquessa palabrica “apercatar” andei a busca’l sou sentidu an todas las fuôntes screbidas de palabreirus an mirandés, mas nada, nun staba an ningun sitiu. Yêra cume se fusse ũa palabra çcuñecida !
Mas hoije turnou-se-m’a venir essa palabra a la memoria y anton fui-m’a cata deilla nun decionairu llionés. Y sabeis al quei ? Achei-la ! Si achei-la nun decionairu, nun palabreiru llionés. Mas anton, cume yê que puôde ser qu’ũa palabra dezida pur un cicuiranu nun steya an ningun decionairu mirandés, mas si nun decionairu llionés ? Dende, deixu-vus pensa nissu y a vé que tal m’ides arrespunder ! Ya se m’iba squecendu; apercatar. La palabra yê cumpuôsta assi a-per-catar. Catar ten eiqui al sentidu d’apañar, de ver culs uôlls y per yê un cumpuôstu llatinu que ten un sentidu oumentativu cume an fundu y perfundu ou feitu y perfeitu. Ou seya apercatar yê da-se decuônta dalgu.
Assi que speru qu’hoije si vus apercatestes qu’al que nos falamus, al que nos chamamus mirandés, nun yê nada mas qu’al llionés que sta eiqui, an Purtual.