05/09/12

Queremus chicha !


Acabada la nuôssa merendica ne la nuôssa nuôva méźa cicuirana ya teniêmus fome pra mas ! Y anton fui cume magicu, chegou-mus a las trompas un cheiricu tan buônu a allu y chicha que fumus a saber de d’onde venie… Pus alla acuncheguemus-mus a mode de llobus, you habie sacadu outra véç la Palaçuôla dal bolsu y Oscar ya s’iba babandu tantu que ya deixaba ũa augueira pu’l caminu.

 Urlandu, Alcinu y Oscar


Alcinu y Urlandu staban eilli a assar chicha, llougu s’anteirorun que stavamus a caminu. Urlandu pegou n’ũa burdiasca y mus asperaba al pie dal carretiêllu trasfurmadu an assadeiru. Alla an riba la greilla habie mas figadu de nuviellu que you sei alla ! Y pra quantas mas la chicha habie stadu de çurça cun allu, vinu brancu y nun sei qui’que mas pudie haber alla…

Pus conchu ! Que nin mus dorun de purbar ! Dixu-mus Alcinu que yêran muitus an casa y que nun iba a chegar pra todus. Yê claru que la cidra si mus habie spertadu ũa fome y ũas ganas de cumer que lu que stava na greilla nin mus habie chegadu.

Mas açpuis inda saquemus un retratu y nun sei purquei de cume ficorun, mas mirai biên qu’Alcinu sta a da la manu a Oscar y Urlandu quedou-se a dar burdiascadas al cartiêllu que fai d’assador. A las vézes cume son las couźas, couźas simples que mus fazen muitu rir. Rimus-mus cu’ls nuôssu amigus !

02/09/12

N'aquestes ultimus diês


N’aqueste sabadu, pur fin, chegoumus ua buôna nuticia. Pus tiu Dalfin, l’avugadu fizu la boda d’ouru ! Dizen qu’houbu tod’ua fiêsta. You staba a drumir cume ua piêdra y nin oubie tucar a missa, nun fui, mas gustava d’haber oubidu ua spriença de vida.
Sabeis qu’agora tenémus ũa méźa an frente la caźa la junta ! Bah, pus you llougu vi que tenie pinta pra cumer alla ua merendica. Dit’y feitu home ! Onte pu’la tardechica fumus a buscar ũas garrafas de cidra, ũa sturiana y outra senabréźa y inda chamei a miu pai qu’andava eilli a anzunar. Y ala, cumimus y buimus y biên que mus soubu eilli n’aqueilla meźica !

 You, miu pai y Oscar


Pus sabeis, la méźa fui feita c’ũa ruôdra dals Mulinus de Matancia ! Arrediabu, se lus antigus vissen al quadru que stabamus eilli a meter ! Mas an fin, assi yê la vida y van eivoluindu las couźas al puntu de nun tenermus ya peciźu de mulinus ; al granu ven ya mulidu d’outrus sitius.

  Restus de la chouriça tradicional y cidra


La chouriça que cumimus nin yêra de Miranda, pus lus fumeirus fazen-se ralicus, ya poucus fazen pur él. Yêra la chouriça de Senabria y staba biên buôna ! Al pan tamiên fui poucu, ya quaisque nun teniêmus. Mas la cidra fui toda d’afeitu ! Digu-vus you que’l gañote nu mus secou nadica y stabamus mas alégres que lus cangareijus de la llagona’l Pradu !
Y sabeis, se pa’la proxima véç que passais pur Cicuiru y que véyades alla uns moçus a quemer n’aquessa tal méźa. Pur favor, nun tengades ambeija y juntai-vus a eilles que scalla inda son capazes de vus oufrecer un bunchu de cidra ou un carolu de pan… nunca se sabe y la gente yê buônu pur aquesses lladus la Raya.

30/06/12

Un puyal biên strañu !


Nun yê ralu dancuntrar puyales cun gravuras prestoricas mui antiguas que chamamus funchacus. Mas ralu yê dachar un puyal feitu cu’lu que pinta ser nin mas nin ménus qu’ũa campa !

 Un puyal de Custantin feitu c'ũa campa antigua


Dantes la gente llevaba las piêdras qu’achaban bunitas pra fazer puyales ou janélas. Lu mas de las vézes aquessas piêdras llastras staban nu campu an sitius antigus de cultu de las antiguas religiones dals Zoélas. Mas anton... aquesta piêdra d’aqueste puyal custantineiru d’onde yê que la sacorun ? D’un semitériu ou quei ?

Cume pudeis ler alla, ten aquissu de screbidu : “N...UI...M SEBASTIANA RAPOSO NASO A... DE 1859 MO. AN 3°D. 1895”.

 Al puyal vistu de riba

 
De restu aqueste eiźemplu anque seya eiźeladu, amostra biên que d’antes la gente buscaba an fazer puyales cun piêdras ya anfeitadas. Lu que mus amostra que lus funchacus son biên mas viêllus que lus proprius puyales; nun son gravuras mudernas. Agora inda mus queda saber cume la campa chegou ende y quiên la tirou dal sitiu !

09/06/12

Lluitas mirandéźas

22/05/12

5 añus cun ti falandu an charru

Mas de 15000 veźitas an 5 añus, eiqui sta Cicuiru y la Raya solu pra vos ! Y an charru, siêmpre ! Qu'eiqui nu se sabe falar nin screbir d'outra maneira ! Puxa Cicuiru cu'l tou cicuiranu ! Puxa Samartinu cu'l tou samartineiru ! Puxa la Raya cu'l tou rayanu ! Que quéde siêmpre charru y vivu cume hoije !


15/05/12

Las cerdeiras cicuiranas

Qui'que diañu passa cu’las cerdeiras de Cicuiru ? Yê ũa buôna pergunta ya que solu issu sta a acuntecer cu’las brancas y no cu’las burmeillas. 

La cerdeira a la mie puôrta an Dezembru inda cun fuôllas

Cume’l védes, las fuôllas de l’añu passadu inda nun cayirun al chanu y naide sabe’l biên purquei. Uns dizen que se gelorun, mas anton las burmeillas tamiên s’habiên geladu, ou yê que son mas caliêntes ? An Samartinu tamiên acunteciu eigual y yê mas caliênte cume sitiu. 
 
 Ũa de las cerdeiras Cicuiranas an Abril ya cun froles y fuôllas de l'impassadu y d'astañu ! 
(retratu d'Alcides)
 
Nun digu qu’an Samartinu nunca gelou, mas alla vai... No, aquissu nun ten culu niên cara. Se yê un mal, anton tenerémus qu’asperar pra ver cume se van a zambulbé las çreijas.  
 
 La cerdeira a la mie puôrta an Abril cun fuôllas d'astañu y de l'impassadu ya cun çreijas !

S’aparéce alla bichu ou a mode de muźgu anton yê que las nuôssas cerdeira stan malas y habera que las tratar cume ten que ser. Las brancas yê ũa raça que nun s’acha an to’lus sitius assi qu’hai que las purtegir.
 

10/05/12

De Bretaña anté Luźitania !


Aqueste rapaç qu’ende védes chama-se Florian. Saliu de sue caźa an Bretaña nal norte de la França pu’l die 28 d’Abril. Pegou na chaça puju-s’an marcha y ten n’eidéya de chegar anté Lisboua !

 Florian an Donosti (San Sebastian)

Tengu que vus dezir que nal die d’hoije ya ten feitu la metade’l caminu. Passou lus pirénéus y la Puerta de la Burjula siên purbléma, assi que pudeis ver que l’home ya vai c’un treinu biên buônu.

 Ancarrapitandu cu'la chaça las muntañas d'Euskadi

Hoije y mañana sta de çcansu an Vayadoliç. Mas nal sabadu pu’la mañana ya salira outra véç de l’antiga capital de Castilla anté Miranda ! Si, solu d’ũa tirada ! Que son mas de 150 km. Spéru que se lu védes nu sabadu, muntadu na sue chaça a passar pu’las rugas de Miranda, assi a mode de méyu perdidu, pur favor dai-l un cachicu de queiju mirandés, pan de Malladas ou perźuntu, que se vaya de las nuôssas tiêrras cuntentu pu’l ménus ! Sacai-l un retratu an Miranda, al pie de las murallas. El pensa chegar an Lisboua ende pu’l die 20 de Mayu se todu currir biên. Dende anté alla ya se vera, mas deixu-vus eiqui l’anllaç dal sou blog.


09/05/12

Al simbelu de Cicuiru


Cicuiru ya ten un simbelu y hai que dezir que mus fazie ya biên falta pra dar a falar de la nuôssa tiêrra y puder outentificar lus nuôssus perdutus. Al simbelu fui feitu pur Loutériu ya hai mas d’un añu y inda nunca se m’habie dadu la couźa de lu puner eiqui. Mas a partir d’hoije habera que l’ouźar, ya que lu tenémus. Tengu que vus dezir que nun yê un simbelu cume lus outrus simbelus de lus llugares purtuéźes purque nun arrespeita las régras de bexilologia stablecidas pu’l stadu purtués. Nun amporta, pus nos lu que querémus yê de mus puder afirmar cu’l que fui feitu ya assi chégamus.  Solu yê aceita-lu, cume la meyor parte d’antre nos ya fazimus. Al simbelu sera cun certéza outliźadu pu’la purmeira véç ne la fiêsta de Branu.

 Al simbelu de Cicuiru

Mas deixai que vus lu splique :

Purmeiru ten un llion. Pus aquesse llion yê’l dal Reinu de Llion ya que Cicuiru fizu parte d’aquesse reinu biên antes que Purtual fussa un tamiên.
Açpuis pudeis vé la curona de Don Dinis, pus cume lu sabeis fui él qu’assinou al tratadu d’Alcañiças nal die 12 de Setembru de 1297. Y anton yê ciêrtu que pu’las nuôssas tiêrras passou !
Açpuis tamiên védes lu que mas arreperźenta la nuôssa tiêrra de Cicuiru : las cañonas, y las vacas de raça mirandéźa, al fumeiru, las castañas y las çreijas, claru.
Al nuôssu llugar tamiên fui purdutor de teillas, anqu’agora ya nu’l séya, stan ende reperźentadas. Al caçador tamiên sta ende, stamus n’ũa tiêrra de caça.
Pur fin, al castiêllu. Que pra biên dezir nun ten nada d’un castiêllu, yê ũa torre que sta méźmu ne la frunteira, nal sitiu mas altu de las Tiêrras de Miranda.

Y assi sta'l simbelu de la nuôssa tiêrra, yê biên purreiru anton no ? Quei ? Mas you tengu que vus dezir que l’ancuôntru dous çfeitus :

-Al purmeiru, al mas ampurtante, yê que’l nome de la nuôssa tiêrra sta an purtués y vé lu assi nun quéda biên. Sabendu meźmu que’l nome antigu dal nuôssu llugar yê Cicuiru (que ven d’un nome mas antigu que yê Cicoryo).

-Al segundu yê que nun aparécen las culores dal nuôssu pendon que son al verde y’l “carmezin”.


Y eiqui sta anton al simbelu de Cicuiru, pu'la purmeira véç aperźentadu al mundu.

08/05/12

Fai hoije 250 añus...


Fai hoije 250 añus que spludiu’l castiêllu de Miranda. Paréce que to’l mundu lu squeciu. Bon, nun fai mal ya que sta aende’l gambuzinu pa vus-lu relumbrar ! Hoije serie un bun die pra ir veźita’l castiêllu y cunta lu qu’eilli se passou. Tamiên yê un bun die pra reler al llibru dal Padre Mouriñu « A Guerra do Mirandum » que fala d’aquissu todu y dal passaige de lus suldadus spañolus pu’la Raya.

Al castiêllu de Miranda ende pu'l més de Mayu

Mas y anton ? Quei ? Cume yê que spludiu’l castiêllu ? La storia que cunta lus decumiêntus oufeciales, aquessa todus la cuineceis. You apurpongu-vus outra. Yê ũa storia que liga la gente de la Raya, ya pra mas biên vus dezir, un rapaç de Cicuiru. Aquesse rapaç, fartu de ver a la sue puôrta guerras antre Spaña y Purtual vai apurveitar pra acabar cun aquissu todu, pu’l ménus eiqui an Miranda.
Chéga’l die 4 de Mayu 1762 y aquesse rapaç sigue mas pessonas que se van pra Miranda purque pensan que lus spañolus lus van a matar a todus. Al chegar an Miranda, l’eidéya aparéce a la cabéça d’aquesse rapaç, ya sabie cume iba a acabar cun aquissu todu, las guerras, lus suldadus y lus mal tratus de to’lus ricallaçus de Miranda que veniên a rouba’l fruitu dal traballu de la sue giênte.
Eilli staban cubas y cubas de spluzibus, armas ya habie eilli todu lu que’l farie que d’eiqui uns diês todu eirie acabar !
Durante quatru diês vai a pensar cume puderie fazer y chegou’l die 8 de Mayu 1762, antrou n’eigreija y rezou. Saliu y fui-se a la reźerva de las armas. D’ũa facada matou’l guarda qu’eilli staba. Fizu un llume y pegou’l fogu a la reźerva. Todu spludiu, 400 muôrtus, mas pur fin ya staban llibres de las guerras y de las gentes de Miranda…

Si home ! Pus serie hoije un bun die pra publicar ũa novéla assi. Mas scalla nun serie dal gustu de todus.

N’aqueste die 8 de Mayu, fai hoije 250 añus que spludiu’l castiêllu de Miranda. Mas anton ? Quei ? Cume fui ?

02/05/12

Die d'auga...

Die d'auga...

 ... taberna


... ou frauga.

Assi dezimus nos purqui y assi fazimus y cuntinamus n'aquestes ultimus diês ! Tabernas hai muitas, las d'Alcañiças y la de Cicuiru. La frauga, pus agora Oscar ya mercou ũa y biên que traballa n'eilla qu'anté bota chiçpas pur tode lus lladus !
N'aquestes ultimus diês Cicuiru ten andadu n'un Inviêrnu biên strañu, viênu auga, la que mus faltava, friu y aires fuôrtes. Todu biên mal callou astañu pa'las abeillas que s'achan siên froles y siên miêl pra quemer !

Outra couźa que yê de miêdu sta a acuntecer cu'las çreijeiras/cerdeiras que dan las çreijas brancas y qu'inda nun perdirun las fuôllas de l'añu passadu...