Dous frades an Cicuiru stan hoije ancarregadus de dar l'ambora dal resultadu de las eileiçones :
Jn nominj sancte y indiujdue trinitatis amen. Cuinecida couźa seya pur aqueste scritu a lus homes que agora son y a lus que han pur venir. Que Don Nunes queda-se de nuôvu...
-Ah frade Nandu mas vos screbis quedar ? Nun sera mellor ficar ?
-Ah frade Tiégui y qual sera la defrença antre ficar y quedar ?
-Pus mirai miu sant amigu nun vus lumbrais quandu yêramus rapazicus cume vuôssa mai me dezie "fica-te eiqui a quemer cun nos... anda !" y que you'l dezi siêmpre que no ? Pus dende, pra mi, "ficar" siêmpre me deixu un gusticu doce ne la boca.
-Pus si teneis rezon frade Tiégui. Quandu hai que traballar siêmpre mus QUEDA dalgu pra fazer. Anton punei "queda-se de nuôvu cu'la cambra de Miranda." Pus l'home tenera que traballar.
-Si si, nun vus acurdais de las purmessas que mus fizu de l'outra véç. Dixu que mus iba a fazer un terrénu de futebol llougu eilli atras la caźa'l pobu...
-Inda nu'l vimus !
-No, no. Mas mirai fai 2 añus atras dixu qu'iba a fazer ũa feira d'artezanatu cicuiranu y fizu-lu ! Ditu y feitu !
-Tener, miu sant amigu, yê ya star cu'l puder ne las manus y yê pur issu qu'él ten. Purque s'él nu'l fai, cu'las eidéyas que ten, naide lu fara.
Sem comentários:
Enviar um comentário