04/09/18

Recurdaçones d’un ninu que daprendiu mirandés



Tengu recurdaçones de quandu yêra ninu y andaba llugar arriba, llugar abaixu. Pun, catrapun, atrupeçandu an cada cantabouçu dals caminus, çfullandu lus ginollus. Tengu varius pensamiêntus na cabéça onde me véyu an caźa lus mius abos de Cicuiru. La cuzina onde passabamus lus seranus. Oscar que nin debie de tener 20 añus y passaba toda’las nuites a comprimentar-mus antes d’ir a la caźa’l pobu u Dius sabe onde. De quandu yêra’l tiêmpu de mata’l cuchinu, de l’oubir a lus gritus y açpuis nada. Ya a la nuite miu abo curtaba’l pan, fugaças de Malladas, pa’la sopa d’onde saleriên las tabaféyas. Y outra véç lus seranus, mas agora cu’l fumeiru, pingaba carai !
Un die viênu la tervizon cu’las malditas télénuvélas de la ostia venidas dal Braźil. You, sintadu na tanjola u nu tallu, viraba-l las cuôstas, pegaba nas tanazes y sferrunchaba nu llume anté que me rallassen !

 Mie bo Calmentina arandu cu'lus burrus nu Pradu


De Patalota’l gatu de mie bo, méyu salvaige qu’iba saltandu eiqui y aculla an cata de ratus y de Patiña gatica mas calma cun quiên dixe adius a aquesses seranus de ninu.

Recordu-me de la loija dals cuchinus, dal cabañal, de lus puyales onde passabamus las tardes, y de lus vezinus; mius tius-abos, tie Carmelina, tiu Juliu, tie Lizia,…

Recordu-me dal fornu de l'Abadiya onde ibamus cun mie mai, mie bo y Carolina amassa'l pan.

Un die venie you d’alla pr’abaixu y strada arriba atopu-me cu’la mai de miu primu Brunu. You venie chenu de cotras méźmu ! Nun me recordu, issu si, biên purquei, achu qu’habie andadu c’ũa buôsta de vaca nas manus, y la roupa paréce que fui’l que tube mas a la moda pa’las llimpar. Mas la mulliêr toda admirada de me ver assi, purgunta-me al purquei d’aquesse calatriç y you que l’arrespundi todu cuntentu de la vida an mirandés méźmu : ANDEI A ÇUFAR CU’LUS CUCHINUS !

Tengu recurdaçones de tie Luziya. Ũa tie llibre de dezi-l que pensaba y you de ninu houbie-la falar. Y eilla que me dezie siêmpre, méźmu an frente de mie mai, poucu l’ampurtaba : Sabes al Padre-Nuôssu de tie Luziya ? CARALLU SE-T’ARRAFODA !

Y you todu cuntentu de la vida cu’l Padre-Nuôssu de tie Luziya qu’habie daprendidu… Carallu se-t’arrafoda, inda biên que falamus mirandés pra recurdarmus d’aquissu todu !


Sem comentários: