13/12/09

La ruôdra dal miu carrechulicu de ninu

Hai ũa sumanas atras passei an frente l’antigua caźa de lus mius abos de Cicuiru y al passar an frente la loija achei eilli la ruôdra d’un andamiu que m’habie arranjadu al miu abo.
La loija servie-mus pra puner alla lus cuchinus y ya pu l’ultimu ũa parte de la ramallada ; la mas menuda. Lus palus mas gurdotes yêra al pie de la caźa l’Abadiya que se poniên, antre’l caminu y la parede.
La ruôdra dal carricu a l'antrada de la loija
Y la ruôdra eilli staba, ũa de plasticu priêtu y’l centru burmeillu, lembru-me biên. Miu abo habie-me arrenjadu dues assi y habie-las attadu d’un palu. Palu que you agaraba a currer pu’la strada abaixu. Staba you poucu cuntentu cun aquiêllu !
Mas tenie de ser l’outru die, qu’açpuis mas de vinte añus turnou a aparecer ũa de las ruôdras de plasticu priêtu, l’outra ya nun staba, niên’l palu. Sabe-se alla adonde starie, talveç ya ardiu... Lumbranças dal ninu que you quedei.

2 comentários:

Anónimo disse...

Nestas señas vas atopar el palabreiru senabrés de Samartín de Castañeda. Abúltame qu'eiquí está na versión enteira.

http://www.sanabria.com.es/diccionario_sanabres/sanabria_diccionario_presentacion.html

Norabuena por el tou blogue tan guapu.

Saludicos,

Alfredo

Tiégui disse...

Gracia Alfredu !

Ya vou a puner l'anllaç :)

Pur acaju ya you habie puostu un meyu asparcidu mas aqueste ye mellor :)