La Raya y la guerra dals siêt’añes

Mandou-me Ricardu, que ye storiador an Llion, un mapa de las ambazones spañolas onde se puôde vé la Raya. Al mapa yê de 1762 y fui feitu uns diês antes la struçon dal castiêllu de Miranda. Al padre Mourinho ten-mes dalgu screbidu suobre aquesse acuntecimiêntu nun llibricu an purtués que se chama Guerra dos Sete Anos ou Guerra do Mirandum, y dende se cunseguiu saca un film A Guerra do Mirandum. Donde stara çpunible aqueste film ? You nunca’l vie. Als decumiêntes spañoles que falen daquesta guerra stan an Simancas. Tod’ampeçou an 1757 pur ũas storias de terruôques alla pa’las Américas que tant’als franciyus cume als anglés queriên tener an manu. L’amuladela fui quandu an 1762, la França y la Spaña piêden a Purtual pra nun seren mas noutrus naquesta guerra. Si, purque lus angléźes uźaban lus portus luźus, y anté s’iban p’al Porto a merca vinu purque se dorun decuônta que se cunservaba biên mellor qu’al de Burdeus. Aquesse ultimu chegandu an Angleterra ya feitu an vinagre !

Al mapa de la nuôssa region an 1762 assinadu pur Don Antonio Hober an Dues Eigreijas nal die 15 de Juñu.

Lus franceźes ya andavan todes cun ganas qu’aquissu acabasse (nun digu que seya pur cauźa dal vinu, mas alla vai...). Ye anton que nal die 16 de Marçu se piêde ũa arrespuôsta clara dal rei de Purtual suôbre l’assuntu la guerra. Mas nal die 20, al rei arresponde que se quier queda noutru an todu lu acuntecidu antre França y Angleterra. La couźa ampéça meźmu a cheira mal quandu lus franciyus arrespondan qu’als spañoles ya stan aende a las frunteiras de Purtual. Nal die 25 d’Avril, als ambaixadores de Spaña y França an Lisboua fazen las malas y als ambaixadores purtuéźes an Madriç y Paris ponen-s’a caminu... Dende ya nun se puôdie fazé nada, la guerra ya staba an marcha pra Purtual, ampeçandu pu’la nuôssa tiêrra, anqu’als nuôsses nun habiên pedidu nada a naide ! Y yê anton que nals purmeirus diês de Mayu las tropas ya habiên passadu pur Montamarta, Naviana, Gallegus dal Riu, Alcañiças, Samartinu, Cicuiru, Custantin y la Lluç donde teniên ũa vista de las mellores... Nal die 3 de Mayu las tropas ya staban an Dues Eigreijas. Yê dezi... se las tropas habiên vuladu mas biên qu'habiên andadu ! Fui nesses diês qu’al mapa qu’aende vus aperźentu fui feitu. Nals seguiêntes diês fuôrun oucupades als pobes d'Infanes, la Pruôba, Malladas ya Custantin tamiên. Mas suldades chegorun passandu pur Brandilanes y dividirun-se antre Custantin y Infanes. Scribe-se que las pessonas an Dues Eigreijas quedorun-se aparantemiênte cuntentas de vé las tropas spañolas y qu’anté’l cura fui aperźenta oubdencia y oufrecer de quei cumé y buer ! Issu fai-me pensar que la giênte dals pobes, als verdadeires mirandéźes, yêran biên defrentes dals de Miranda. Y la verdade yê qu’eilles nun teniên nada a vé cun issu todu, pur issu yê que nun puderie ser d’outra maneira ! Tamiên se diç qu’als outres pobes s’habiên quedadu siên naide, ya que trés diês antes muitus s’habiên puôstu an caminu de Miranda... grande erru ! Pus ya se sabe que fui açpuis nal die 8 de Mayu qu’al castiêllu spludiu, siên naide sabé verdadeiramiênte purquei, reźultandu an 350 a 400 muôrtus. Dende turnamus anton pal mapa, purque ye anterssante dal puntu de vista lliênguisticu de vé alla screbidu Costantin y Cerceno mas als outres nomes stan todes ou an Spañol ou an Purtués, menes la Pruôba que ten alla Poba !