Las storias furun screbidas an purtués purque naquel yêra ralu screbir an mirandés, mas meźmu assi yêran storias que falaban de Cicuiru, de las pessonas que vevirun eiqui. Mas hai menus de 6 meźes Alcides atupou aquessas storias dal Padre Zé y ampeçandu a lé-las nal tren viênu-se l’eideya de las traduzi an mirandés. Lus zéñus, fui Ana Afonsu que lus fizu y assi cun todu sta biên purreiru. Suôbre la maneira an que fui screbidu, pus sta an “Cicuiranu”, purmeiru llibru, pensu you an mirandés de
Se falamus de l’aperźentaçon dal llibru, pus passou-se nun sitiu donde siêmpre s’arrenegou la nuôssa lliêngua ; la scuôla. Pior inda, la scuôla fui custruida pul pobu cicuiranu (alto-suicidiu ?) para pudéren tené eiducaçon, nũa lliêngua defrente purque naide dou fé dal que s’habie ya dezidu 40 añus mas cédu. Mas anton si que fui nũa scuôla purtuéźa, la de Cicuiru, donde s’aperźentou al llibru.
Purmeiru aparecirun lus Saramuntaina cu’la gaita de fuôlles, al bombu, y tal pullie a toca an frente la scuôla. Yêra cume pra chama la gente a venir. De la ruga antrou puri metade Cicuiru na scuôla, y mas uns venidus de Miranda y tamiên lus mius amigus de Llion; Ricardu, Tréźa, Sonia y Albertu. Las altoridades de la cambra tamiên staban perźente cume Zébiliu, Oscar, Ana-Béla y’l perźidente de Miranda. Y mas, tamiên staba Amadeu Ferreira y l’eiditor dal llibru (Ancora).
Dende seguiu-se ũa charla que durou al sou tiêmpu y açpuis ya se cumeçou a vendé lus llibrus, assinadus pur Alcides. Mas fui péna qu’al Padre Zé nun mus ten pudidu dar ũa veźita naquel die.
Nal fin todus scapémus, uns pra caźa outrus turnorun pal bar cuntenticus de la vida cul llibricu. Pur mi, ya cunfessu que la mie storia purferida yê la de “Miranda” adonde s’acumpara Miranda cun Alcañiças. Ya quiên la lira percebera al jeitu daqueste cadernu (blog de Cicuiru) qu’eiqui stais a ler.
Sem comentários:
Enviar um comentário