La mona’l Mayu

La mona’l Mayu yêra ũa fiêsta que se fazie dantañu an Cicuiru. Ya hoije yê tamien l nome d’un llibru que saliu an Cicuiru al die 7 d’Agostu. Quiên screbiu aquesse llibru fui’l padre Zé nals añus 60 quandu staba pal Cabu Verde y nal Portu.

La purmeira veç que se scribe mirandés na scuôla de Cicuiru !

Las storias furun screbidas an purtués purque naquel yêra ralu screbir an mirandés, mas meźmu assi yêran storias que falaban de Cicuiru, de las pessonas que vevirun eiqui. Mas hai menus de 6 meźes Alcides atupou aquessas storias dal Padre Zé y ampeçandu a lé-las nal tren viênu-se l’eideya de las traduzi an mirandés. Lus zéñus, fui Ana Afonsu que lus fizu y assi cun todu sta biên purreiru. Suôbre la maneira an que fui screbidu, pus sta an “Cicuiranu”, purmeiru llibru, pensu you an mirandés de la Raya.

La Saramuntaina a toca an frente la scuôla chamandu la gente

Se falamus de l’aperźentaçon dal llibru, pus passou-se nun sitiu donde siêmpre s’arrenegou la nuôssa lliêngua ; la scuôla. Pior inda, la scuôla fui custruida pul pobu cicuiranu (alto-suicidiu ?) para pudéren tené eiducaçon, nũa lliêngua defrente purque naide dou fé dal que s’habie ya dezidu 40 añus mas cédu. Mas anton si que fui nũa scuôla purtuéźa, la de Cicuiru, donde s’aperźentou al llibru.

La chalra an vuôlta'l llibru

Purmeiru aparecirun lus Saramuntaina cu’la gaita de fuôlles, al bombu, y tal pullie a toca an frente la scuôla. Yêra cume pra chama la gente a venir. De la ruga antrou puri metade Cicuiru na scuôla, y mas uns venidus de Miranda y tamiên lus mius amigus de Llion; Ricardu, Tréźa, Sonia y Albertu. Las altoridades de la cambra tamiên staban perźente cume Zébiliu, Oscar, Ana-Béla y’l perźidente de Miranda. Y mas, tamiên staba Amadeu Ferreira y l’eiditor dal llibru (Ancora).

Alcides assinandu'l llibru d'Oscar

Dende seguiu-se ũa charla que durou al sou tiêmpu y açpuis ya se cumeçou a vendé lus llibrus, assinadus pur Alcides. Mas fui péna qu’al Padre Zé nun mus ten pudidu dar ũa veźita naquel die.

Nal fin todus scapémus, uns pra caźa outrus turnorun pal bar cuntenticus de la vida cul llibricu. Pur mi, ya cunfessu que la mie storia purferida yê la de “Miranda” adonde s’acumpara Miranda cun Alcañiças. Ya quiên la lira percebera al jeitu daqueste cadernu (blog de Cicuiru) qu’eiqui stais a ler.