20/11/08

Diêç añus de lliêngua oufecial

Fizu onte diêç añus que s'apurbou l'oufecialidade de la lliêngua Mirandéźa, fizu tamiên onte diêç añus que miu abo Manuel se murriu, assi que nunca chegou a ver la sue lliêngua oufecial naquessa tiêrra d'él ardida de lus sous antespassadus.
Un de lus sitius adonde inda se fala...
Oufecial yê nals papéles que pur an quantu al sou ansinu niên chegou a ser oubrigatoriu ne las scuôlas de Miranda... Pur agora la couźa sta algu fulclorica mas talveç yê mellor que seya assi y que se quede de tal maneira, meźmu se you nun cuncordu.
LA MIE LLIÊNGUA, YA LA VUÔSSA Llatin y pré-romana, Sembrada la grana de la lliêngua Sturiana ! Secou al sol y fizu-se parba, D'ũa lliêngua ya cun tanta fala. Llionéźa ya Mirandéźa, Al curaçon an amor peźa. Lliêngua rala, Mas inda biên que se fala. Lliêngua llibre, dal miu curaçon tenes las culores. Ya naquessas flores lliêbas als mius amores. Hoije ya nun hai dulores, Purque dende veyu, de la oficialidá, las culores !
Tiégui Albes, 6 d’Outubre 2008.

8 comentários:

Boieiro disse...

Tierras de Marie.

Esse camino bai adreitos a las Peinhas dal Mouro. I para alhá de la sierra queda Belharino trás de la Sierra ... adonde yá faloran cume nós.

Abraços

ayalgueru disse...

munches felicidaes ! Puxa Miranda y Puxa la llingua mirandesa !

un saludu candial

Lluis de Turiellos disse...

Un referente pa tolos que compartimos esti dominiu llingüísticu y un arguyu.
Un saludu.

Anónimo disse...

Norabona pulos 10 annos d´oufecialidá del sturllïonés pa eisi lláu la raya; nós tenemos pelusa ou invídïa(embeija) pur llograre lu que vusoutros llogréiteis.
Solu quería fazer úa oservaçión: y ye que nel mirandés autual tades perdiendu pallabras que usábanse nu sieglu XIX y que yeran mueitu más mirandesas de las que usades huoi que tan más "apertuesadas".
Pur eixempru:

Cai/Caleilha/Culada-Rúe/Viela(en astulli. Cay, caleya y culaga).
Buolo y Buola-abó i abó das saias (llionés güelu y güela ou guolu y guola).
Huoi-hoije (llïonés güei ou guoi)
Eimbídïa-embeija (astlli. invidia)
Selombreiro-chapéu (llïonés selumbreiru). Las ví nel vocabuláriu de ls "opúsculos" de Leite de Vasconcelos.
Creigu que a vós pásavos l qu´a nós cul castillán; pos mueitos son ls que dicen "calle, calleja, callejón, abuelo, abuela, hoy,envidia y sombrero" desterrandu ls nuosas pallabras pa usare las hespannolas ou las pertuesas sigún el casu.

Una fuorte aprierta dende´l outru lláu la raya.

Sovcueyov@hotmail.com

Anónimo disse...

Nun nos deixan falar,
MAS NUN VAMOS CALLAR; LLÏONÉS LLIENGUA OFECIAL YÁ



http://www.diariodeleon.es/noticias/noticia.asp?pkid=432791

Cicuirano disse...

bota fuôrça !!

Tiégui disse...

buonas nuites,
bon an Mirandés tamiên se diç calle, mas hai quiên diga mas rue, rua y ruga.

Nos deziemus abo, ou mie bo. Mas guelu nunc'oubie dezir. Y selumbreiru tamien no. Usamus siempre gorra ou gorru que ye ciertamiente d'ourige celta.

Vou a tener que mirar outra veç pa'lus 'opusculos' que nun me lembru nada d'issu !

Abraçus,
Tiégui.

Tiégui disse...

Outra couźa tamiên qu'hai que ver, yê se Vasconcellos nun s'angañou. Purque ya él dou errus an publicaçones suôbre al Mirandés, yê'l caźu de la purmeira "O Dialecto Mirandez" adonde dezie que deziemus, nos lus de la raya, ghiê pra yê. Mas nada d'issu. Assi qu'hai que tener cuidadu.

Nal que yê de guëi pra hoije tamiên nun sei, anté puode ser mas nun tengu biên la certeza, habera que buscar. Dius sabe adonde.

Abraçus,
Tiégui.