An Cicuiru nun se gusta traballar solu pra calcer y issu nun yê sol’eiqui. Mas hai un die an que si ten de traballar pra calcer, yê’l purmeiru de Mayu !
20/12/09
Traballar pra calcer !
18/12/09
Lus chabuleirus ya faziêrun caźa eiquelogica !
16/12/09
Hai niêve !
13/12/09
La ruôdra dal miu carrechulicu de ninu
11/12/09
Vacas Cicuiranas
10/12/09
Las moças Alistanas
08/12/09
Fraiteirus Alistanus y de Miranda an Custantin

06/12/09
Al jogu de las quatru eigualdades
24/11/09
Custantin ya ten cadernu !
11/11/09
La nuite’l Xurdimiêntu ?!

05/11/09
La Faceira
Yê mui ampurtante que la revista chegue a ser verdadeiramiênte publicada purque inda hoije muitas pessonas stan cu’l’eideya Franco-Salazarista, daprendida nas scuôlas a purradas, que la nuôssa lliêngua nun yê nada, que solu al purtués ou’l castellanu yê que son lliênguas. A ver ! Agora perguntu you... Cume sera qu’ũa lliêngua tan ruin fai ũa revista tan buôna ??? La revista yê çtribuida pu l’anterneta nun fixeiru zip, mas pra que nun haba purblemas deixu l’eiqui nal sou fixeiru oureginal. Ye un fixeiru eiźécutable (Faceira.exe), so yê grava-lu y ala toca a ler !
02/11/09
30/10/09
...al cantador muçambicanu, no ?
L’outru die venie you dal strangeiru adreitus a Miranda. Mas quandu alla cheguei tube qu’andar a la spera de vuleya, mas cume nunca mas chegaba agarei-m’al sacu y puźe-m’andar. Al salir de Miranda para un carru, y un home aparece que me diç:

Açpuis inda acabei pur saber qu'agora yê'l pai d'Eloi l perźidiênte de Cicuiru y qu'Oscar tamiên ya quaisque passaba. Para mi naide vutou... inda biên !
26/10/09
Lus gueiteirus de Llion son cume lus de Miranda

25/10/09
Gueiteirus la Raya an Llion !
Al pendon de Cicuiru

24/09/09
22/09/09
Toponimiya de Samartinu
Purmeiru, hai que nutar qu’al nome ouficial dal pobu yê “San Martino” (San Martinu), anque tal numinaçon nunca me tenga achegada als oubides. You siêmpre oubie Samartinu, que seya pur boca de miu pai, d’alla natural, ou de sue mai, mie bo Źabel. Tal fenomenu tamiên s’acha perźente an Cicuiru y Custantin adonde al cabéçu la Lluç yê tamiên chamadu Samarcus ou San Marcus.
Nota-se la queyida de la “g” antervocalica an palabras cume: Antrauas, Nueira,... An que siêmpre you pensei que tal fenomenu nun acuntecie an Samartinu. Nota-se tamiên l’uźu de “ll” y “y” a la par un de l’outru, cunforme las pessonas (i.e : Mellon, Meyon). Aquestu yê’l qu’acuntece an Llionés : cuneyu (Llio.), cuneillu (Mir.).
La lista qu’eiqui sigue inda tenera algũas faltas, nal sentidu que nun debe de star cumpreta. Pus tiu Juan falaba muitu y a las vezes al lapeç nun cunseguie screbir ls nomes tan purreires que salien de la su’boca. Pur issu, piêdu a quiên sabe mas qu’eiqui m'als ponga. Ya assi c’ũa lista mas afinada, als chamadeires daquesta tiêrra seran açpuis publicades nal sitiu dals “chamadeiros” d’Amadeu Ferreira, desta veç an nurmativa mirandéźa.
Chamadeiru de las tiêrras :
Al Toural
Aragon
Garbançalinas
Castrellon
Cabiyancas
Trubiêscu
Al Mulinu la Raya
Las Trés Marras
Spinacoźa
Curril
Fuônte Stebe
Cabeçu Conceillu
Castrellon
Pçeiron
Barreira de Veigas
Las Antrauas / Las Antrauguas
La Ramalla – La Ramaya
Als Llamedeires
La Pila
Al Meyon – Al Mellon
Fragas
La Chana
La Trebanqueira
Al Cudessu
Adroźo
Adroźinu
Val de Conde
Vellarinu
La Junqueira
Al Cabeçu
Altu La Güeira
Valles Seques
Ourriêta Mariya
Ourriêta Cuba
La Caźeta
Peiña Redondu
Las Lumbranças
Scubal
Faleital
Cabeçu dals Açores
Murgueira
La Matracuôla
Las Peźetas
La Rebulleira
Lleirueles
Al Queimadu
La Caźica
Als Portes
Al Mulinu Pires
Val de Canal
Cañamal
Peiñas de Gordu
La Duôrna
Peiña la Vela
La Turezilla
La Barreira dals Terrones
Al Cerradu dals Terrones Las Almas Al Piźon Als Llambisqueires La Chana La Llubéra Las Urtigas Lus Picones Las Mangas Als Scubes La Vuôlta Al Terren Als Chanes Als Taberneires Al Xardinal Las Ançarradeiras La Chaneira Peiña Llastra Val de Castru Las Bordas Antoñu Stéba Al Siêrru La Ciêrba Al Checalle Al Turril Als Picones Ourriêta Lluôbu Cerradu Pintu Ourriêta las Fragas Val de las Loijas Valle Redondu Valles Gamones Tabura (?) Funtaninas Ancruzelladas Ourriêta Cuba Val de Peñedus / Val de Penedus Val de Castru Patada dal Mouru / Piźacada dal Mouru Llagonica La Paradeira
19/09/09
Centificus Cicuiranus chegan a cuncluzones

07/09/09
Al Naźu ya sta ende !
03/09/09
Las mouras d’Aliste
Quiên anda a rouba las huôrtas ?
02/09/09
Siên cidra a la selombra la maçaneira...
19/08/09
Segada feita !
Cun essas temperaturas de chabascu, 37 graus trasdonte, 42 onte nal cabéçu la Lluç. Ya s’acabou la segada. You inda me lembru de ver cume yêra dantes cu’la fouç. Adonde la segadeira nun puodie passar, an pequeiñus recantus, iban alla lus mius abos. Naquel tiêmpu, hai uns vint’añus atras inda yêramus bastantes a acumpañar las maquinas. Mas hoije ya poucus fazen pur trigu y apénas la segadeira y un trator siêrbe pra sacar al granicu y la palla an fardus. Falandu de fardus, habie tamiên un tiêmpu an que yêran quadradus y daba pra fazer castiêllus… Hoije son redondus y einormes… Que se l’ha de fazer, you tamiên ya nun sou d’eidade pra fazer castellicus !
La mie Mirandica yê Pulitica !
06/08/09
Siên naide ya siên aua !
02/08/09
Al die de lus ampurtantes
28/07/09
22/07/09
Tacu ya se siênte mellor !
19/07/09
17/07/09
L'antrada Cicuiru !
Froles y çreijas,
Çreijas ya froles !
D'un lladu inchu'l bandullu,
De l'outru cuntentu la moça !
La taquite y la gripe cuchineira
Lus Cicuiranus y l’eiquelogie
U : Home ! Yê pra ser eiquelogicu ! D : Eiquelogicu ? Mas y cume yê que puôdes ser eiquelogicu dessa maneira ! U : Pus yê mui simples. L’outru die a la tervizon vie que se fai gazulina cun frols y yêrbas ! Y agora tamiên sei que quandu las vacas peidan, cu’l mollu aquel da pra fazer andar lus carrus ! D : Boh, boh, y anton ? U : Pus anton comu muitus freijones y garbançus qu’assi you tamiên vou a mandar peidus. Açpuis so ye arrecupera-lus n’ũa butija y vander al gas ! Ya viste que spiêrtu sou ? Y eiquelogicu pra mas ! D : Hey ! Cume te pones home ! Derramas-te, no ?
U : Depende !
D : Quei ? Quiês un pende ?
U : No, mas y tamien tengu bullacas ende !
D : Quei ? Depende ? Un pende ?
U : No ! Diç qu'hai que las puner n'auga qu'açpuis tornan-se moles, fazen-se n'ũa papa y açpuis de seca inda se vende pra fazer un oliyu pa lus carrus, acarditas ?
D : Boh ! Boh ! Hahahaha ! Derramas-te a Chuit ! Y tu si antendes de la pelicula ?
U : Si home ! Que lu vie na tervizon !
04/07/09
L’almairu de mie buôla Calmentina
01/07/09
Lus Dançadores de Samartinu an Paris
Esse grupu naciu fai trés añus an Burdeus. An que lus Dançadores Samartineirus de Burdeus han tubidu outrus tiêmpus de gloria, al grupu zaparciu pra vuôlver a nacer an 2006. Y ya nesse ultimu Deimingu staban eilles a beilar an Paris. Pra la giênte deilli que sta siêmpre acustumada a ver al mesmu fulklore (las danças dal Miñu) fui un spantu de ver aqueilla mucidade a dançar cun palus i al son dun strumiêntu biên strañu pr’eilles; la gaita de fuolle.
27/06/09
Las apabardas de la Lluç !
Diyos ! Indiyus ! Ne la Lluç ! Boh, mas y issu aora ??? D’adonde saliêren eilles ?
Han ?
D’un camion dende atras ?! Quei ?! Tenes la certeza ?! Ah cumpadre que mundu !
Llebaran un cerradu ende nun aterladu ?
Y tocan fraita, ya viste ? Quiês ver que tamiên tenen ende cañonas scundidas ?
Cun catanu ! Ya viste que tamiên tenen capas d’honras... y cun prumas !!! Parecen ũas apabardas la ostia !
Ho ! Mas aposte que sera pra llimpar al culu quandu van a cagar tras d’ũa peiña, no ?
Ha ! Mas eilles biên tocan, mas nun la tocan cume you la tocu... la gaita...
Mona y Caramona : burras Samartineiras
You : Hey ! Anton rapazas que tal andais hoije ? Mona : Ha Tiégui ?! Ha valiênte que veniês-te de bicicleta ! Caramona : Pus mira, eiqui andamus... a tras de las ultimas yêrbicas verdes de las Cabiyancas, ya açpuis Juan mus llibera ende mas a baixu... Y : Al pie al ribeiru, no ? M : Home si ! Pulli hai de quei anchi’l bandullu, eiqui ya no. C : Ha mas diç-mus alla tu qu’andas nesse mundu afuôra... M : Si que nos ya sabes andames siêmpre als tombes y ya deiqui nun saleremes… C : Mira qu’houbie dezir que vai haber eileiçones an Miranda, yê verdade ? Y : Si rapazas yê verdade. Mas hai ende ũa couźa que nun me gusta muitu... C : Boh! Anton !? Mas que yê ? Y : Yê que la nuôssa lliêngua ya sta a antrar muitu nesse purcessu eileitivu. Y vai haber quiên apurbeite issu, ya se sabe. M : Anda ! Tenes rezon, agora que la nuôssa lliêngua passou a tener fama, ya lus puliticus van aprofitar... C : Home ! Issu ya se sabe... lus puliticus son todus uns aprofitas; tamiên arrepañan todu. Deñeiru, sentimiêntus y anté lus pensamiêntus de las pessonas. Eilles andan siêmpre ne la moda, y la moda hoije yê al mirandés ! M : Pul menus ya se falara mirandés ! Y : Nun tengu assi tanta certeza. Al que yê ciêrtu yê que las eineiciativas de la cambra van-s’a multiplicar, solu pur dezir que fazen. Que sabeis tantu cume you que biên poucu faziêren anté hoije... Spertan-se agora qu’hai çurça pra sustricar ! M : Tenes rezon ah Tiégui ! Nun te métas nissu home ! Y : You no. Mas tengu miêdu que lus pursores se meten nissu, qu’apañan çgueira y que nun beyan lu que realmiênte yê ! C : La pulitica yê fudida. La nuossa lliêngua yê pura, mas fragel nun peciźa de puliticus a stribaran-se neilla ! Y : Tamiên digu ah Carmona ! M : Houbie dezir que la nuôssa lliêngua tamiên ye falada an Spaña, ya nun sei quiên me lu dixu... que couźa ! Yê verdade ? C : Bah ! Y issu ? Y : Si yê verdade, hai muitus an Spaña que fala de maneira assemellada a la nuôssa. Que cantan cume nos, que beilan y viven de la meźma maneira. Yê assi, mas ya fai tiêmpu que se partiêren las puôntes antre nos y eilles, y muitu que se secou la güeira que fazie muber al nuôssu pobu juntu. C : Mas y ya lus viste ? Cume son ? Y : Son cume vos. Eigualicus, llanudus y gentiles. Hai quiên lus chame Zamoranus ou Llionéźes. Mas tantu vos cume eilles sodes todus de la meźma raça. M : Mas anton tenemus de lus coincer ! Y : Un die llebarei-vus a eilles... C : Tu yê que sos. Home nun hai quiên te dumine ! M : Mas anton se son cume nos, i que falamus eigual purquei nun fazemus dalgu cun eilles ? Y : Y quei ? C y M : Un Peis !!! Y : hahaha ! Un peis ! C : Si si, y lus puliticus, todes pr’ũa foya !
Dende Carmona riu-se muitu, fui quandu'l saquei al retratu que vedes arriba de la pageina. Y : Teneis buônas eideyas ! Mas cumplicadas, you achu que suñais muitu. Anfin tengu de marchar rapazas. M : Queda-te cun nos, vamus a refazer al mundu an vuôlta desse tagallu de yêrba. Y : No, no tengu que m’ir a ber la mie moça... s’eilla sabe qu’andei cun vos, nun sei lu que me fai... C : Ha bon, yê fudida anton ! Bon ala, anton porta-te biên. Y : Si si, siêmpre ! Y vos tamiên ! M : Un die destes a ver se mus trayes un desses llionéses, cume tu lus chamas… Y : Pus un die destes ya vus trayu un pra tucardes al badallu cun él. Y : Ala, anté ! C : Anté ! Que Dius te guiye !