07/06/10

3 añus cun ti falandu an charru

Ya fizu fai uns diês très añus qu’al cadernu, esse que you vus scribu, eiźiste. El quiźu-se acumpañador dal xurdimiêntu la lliêngua mirandéźa que cumeçou an 2007.
Y mas qu’issu, fui divulgador y revendicador de la fala rayana que rala son las vezes an que se scribe. Pus al mas de las vezes, las pessonas perfiren seguir la convenção y screbir “ls” an veç de “lus” ou “als”. Sendu assi fui eiqui que pur la purmeira veç se screbiu la fala samartineira y hoije aparece-me que la mellor maneira pra screbi tal fala inda yê’l mudélu catalan: gats, mans, pers, gors,... Al cadernu quiźu-se divulgador dal que you çcubru to’lus diês suôbre lus llionéźes y als sturianus. Y anton assi quiêre-se uñificador c’ũa giênte que tamiên ten falas que son dal nuôssu chanu, direi you. Ya agora vamus eiqui a rapassar aquestes ultimus trés añus, mas solu cun retratus y poucas palabras :
Un pobu : CICUIRU...
... y ũa lliêngua : l mirandés.
Dende Paradela... ...pu'lus altus, la frols y las cruzes...
... anté Sandin.
De lus tiêmpus de l'Einviêrnu cu'l fumeiru...
... anté la Lluç y'l Samarcus...
... adonde s'ajuntan Zamoranus y Mirandéźes; un meźmu y unicu pobu.
De vidas y modas squecidas ...
... anté un pobu que renace.
De couźas pra rir y traballar ...
... traballus que quedan de lus que se van.
De çreijas cume pendones...
... y dals dançadores purteitores.
De la Primavéra cicuirana...
... passandu pul valle samartineiru...
... dals valls cicuirans...
... adonde hai couźas qu'angañan...
... y couźas que rellampan.
De la vida aparecida...
... pu'la Raya se bot'a currer...
... anté'l die que se cansa.
D'an baixu la tiêrra...
... inda lus segrédus qu'hai.
Siên qurer sé de mala leche cu’las pessonas que nun gustan niên de mi, niên dal cadernu apénas irei dezir que passen pur Custantin qu’hai n’entrada d’un curral ũa couźa screbida so par’eilles : “El que diga mal de la obra que se f...” Y que se lembren dissu que se dezie dantes, que you nun me deixu fazé :
Alla, alla riba Contra la Raya, Sta ũa perra parida, Que muôrde que rabia.

7 comentários:

Ricardo Chao Prieto disse...

Preciosa entrada, de verdad...

Boieiro disse...

Dius mos dé buonas tardes

Anton, d'hoije nun anho.
I faziste la buona ambeija a outros:)

Abraço
A.

AF disse...

Parabienes Tierry i d'hoije nun anho.
Bien tenes que fazer, rapaç. que naide te bei... eheheh!

Un abraço arrochado,
Amadeu

Asesor disse...

Gustóme muncho esta entrada!!! :-) Sigui, vas bien, vas pel bon camín! :-)

Tiégui disse...

Ola amigus !

Oubrigadu pur venirdes eiqui a vé lus retratus que puje. Stan purreirus, no ? :)
Y quaisque todus einéditus ! Sacadus zde marçu 2007 anté mayu 2010.

Nun tengu tubidu muitu tiêmpu pra screbir, ya que stou agora a screbir la téze y tengu que pensar muitu héhé.

Y tamiên cume passu muitu tiêmpu an frente la pantalla, cu'la jeira feita duôlen-me muitu lus uôllus. Suobre todu al dreitu, mas alla vai :)

Tengu que poné uns retratus dals çreijeirus cu'las flores d'astañu. Ha ! Y outrus d'Alcañiças y d'Aliste nals añus 20, mui antersante !

Abraçus

Zurriellu disse...

Muitas gracias pur todu esti tiempu screbindu an la nuosa lliengua de esi xeitu tan bonu. Lus que somos d'ende,d'aquesti lláu de la raya afayámonos cumu ancasa quandu vamos , mas que seya virtualmente, a la Tierra de Miranda.

Tiégui, mil vezes gracias

Anónimo disse...

Norabuena, Tiegui. Al ver las fotos nun m'apercatéi se las tierras y las xentes yeran mirandesas ou se yeran alistanas.

Regaláivos,

Arrigueiru