27/10/11

Primavéra alistana

Inda vus lumbrais d’aqueilla veç an que lus caçadores mus oufrecirun un almuôrçu biên buônu an Mayu ? Si, pus sabeis qu’açpuis, ya cu’l bandullu mas que chénu fumus you, Oscar y Eiloi a rondar pur Pino del Oro. Rondar, buônu you direi mas caminar...


Ũa puônte pu’riba d’un ribeiru de froles



Fumus alla a ver cume stava la naturéza pur aqueilles lladus y biên guapa que stava. Anduvimus pur puôntes y llameirus todus frolidus y tamiên cunseguimus vé lus foyus qu’hai an muitas de las peiñas pur eilli. Yêran foyus que faziên d’antes lus antigus nal tiêmpu de lus rumanus para llava’l minériu de las minas d’ouru.

Foyus de lus que se puôden eilli achar ne las peiñas


Las xaras, lus tumillus, las scobas y lus gamones ya todus frolidus y guapus. Y cume Oscar ten aqueilla maña d’andar siêmpre a cullir tumillu y źmagalu ne las manus pus alla fumus źmagandu tumillu durante kilontrus.

Mas foyus de lus que vimus


Anredémus pu’lus defrente sitius de las minas rumanas de Pino del Oro y puôdu vus dezir que lus chamadeirus d’eilli mus amostran biên que las pessonas faloran mirandés ou de maneira general al nuôssu stur-llionés.

Un sitiu de maravilla !


Pus mirai : Los Monticos, Llago las Mozas, Llago los Bueyes, Llagomesero,... Onde pudémus ver un deminutivu an –ico y la patalizaçon an Ll !!!

Lus gamones

Cume pudeis ver, la nuôssa caminada fui guapa y anstrutiva. Guapa purque pudimus ver cerradus y sitius d'antañu cun cheirus a buyada y tiêmpus passadus a la selombra'l carballu.

Oscar y Eiloi qu'andavan pu l'auga... quaisque cume Cristu !


Y anstrutiva purque dou-mus pra pensar suôbre la nuôssa lliêngua... Y quandu pensémus mas fui quandu llougu al salir de Pino vimus un camion que venie de Storga c’ũa anstalaçon cumpléta pra buscar ouru ou anté petroliu, nun sabémus. Mas tenie strumiêntus pra sfuraca’l suôlu y ambestigar las defrentes camadas de la tiêrra. Pra que serie anton ? Sera qu’inda andan a buscar ouru ?

1 comentário:

Anónimo disse...

buona biage.. tenemos de repetirla mas desta veç a ber se apanhamos las lhontras...


abraço,
Cicuirano