29/09/08

Patrucinador de lus sploradores...

Bah ! Oubie dezir qu’hai lus que dizen que lus sploradores Cicuiranus son grandes bebedores de “Super Bock” y qu’anté tenemus patruciniu deilles....

Que tuntiques son ! No ! Nos yê “Sumol” al nuôssu patrucinador. Y al nuôssu xefe, Oscar, él ten un patrucinador special... yê “Pedras salgadas” !
Anté hai quiên diç qu'hai que buer limonada pra cagar de madrugada... bah anton assi nun hai mellor que "Sumol" !!!

26/09/08

Cerradus abiêrtus (solu para ti)...

Ende van dalguns cerradus pur'donde andei un die de Mayu buscandu nun sei al quei, que tamiên nun ancuntrei... Anton ende ya t'abru al cañiçu. Se te quiês rebulcar ne la yêrba stas a la tue bontade. Mas ten cuidadu a las vacas, que son mi brabas !
L'antrada, Infanes
L'antrada passada fechas al cañiçu nun sei an que se marche toda la belleza qu'ende hai !
Al meyu, Infanes
Las froles stan ya quercidas, las burburetas sustricandu al que tenen para oufrecer. Couźa mas natural !
Als lladus y las paredes, Cicuiru
Nal muru acuncheguei-me ya me siêntei. Fica-t'ende cumiyu a ver se cunsiêgues saber lu que lus paixarrus cuntan, cantan, lhançan pu'lus aires.
La salida, ya Peiña Branca
Home ! Ya hai que scapar, las couźas buônas tamiên nun son eiternas... assi que... ende abriêmus uns cerradus para te lumbrar-se cum’yêran... speru que gustes-te !

La çreijeira ancestral...

An baixu de la tal, ya biên coinecida…

24/09/08

Caballeirus d’outrus tiêmpus

Aquesses trés caballeirus salidus d’outrus tiêmpus, muntadus nũas chaças que saliêren Dius sabe donde apareciêren-mus soutrie die an Qu’stantin. Ũa deillas tenie ũa pequeiña matricula cu’alla screbidu “Miranda do Douro” y al numaru de la chaça !
Nal que parece, naquél tiêmpu las couźas éran assi; habie un que tener aquissu de las chapas biên purparadicu, cu’alla al numaru y açpuis inda se pagaba un ampuôstu.
Bon, dal puôntu de vista mecanica aquessas couźas inda nun teniên mudanças, mas miu Dius, un siêntallu cun amurcedores y tode cum debe ser. Nada de talabancus cum hai ne las chaças d'hoije, couźas mal azadotas, que mus benden. Ũa çringonça qu’açpuis de 10 km fai mus andar c’ũas dulores cum se fussamus ya mei viradus... a marifuźa !
Y ya niên vus falu de lus trabones, ũa maraviêlla de tecnologie mecanica. Nun habie cabu d’açu, no nada assi ! Anfin, a mi falta-m’ũa de tal mudernidade, suôbre todu al banquitu...

La parba

Ya s’acabou la segada. Y ya agora yê al tiêmpu de la parba. Ende teneis lus garbançus sparbabus nal meyu de la ruga, alla pr’abaixu, an Cicuiru.
Sparbar pu'la ruga
Purmeiru, hai que piźar la parba para fazer stallar la casca. Yê cum’ũa dança qu’ende se fai, piźocandu ya dançandu oubiêndu las cascas a stallar.
Piźucar la parba
Si a stallar, purque yê assi meźmu que se passa; al sol, lus garbançus ponen-s’a falar, todus juntus, ũa lliêngua mui facanita que pouquechicus saben.
Als garbancicus stalladicus
Açpuis lus garbançus callan-se de tantu palrar y las cascas ponen-s'a vular puls aires !

19/09/08

Puxa, puxa que te stas a anxurdecer !

Al arrepiladu Cicuiranu ya vuôlbiu y anté viênu cun mas un carrecholu que yê un d’aqueilles de tiu Silvachu que diç que bota fumu cum’l carachu ! Viter, llougu que viu aquiêllu dixu que lu crie spurmantar. Essa yê que fui, que’l motor tenie ũa curdica pr’al fazer arrencar, mas al puxar pur’eilla çtripou-se toda !
Dañel puxandu, Viter als cumandus dal carrecholu
Y agora ya solu mus quedaba puxar l carrecholu pal fazer arrencar ! Nos, anton, alla puxemus cum burrus anté que pegou. Dañel, inda se ficou alla meye agarradu y fui pur poucu que cu’la maquina lançada, nun se stampou a çufar cu’lus narizes nal suôlu las buôstas de vaca que pullie habie. An fin, la maquina aqueilla inda nun tenie al sangre muôrtu; al menus dou pra gastar algun tiêmpu... anxurdandu las oureillas !

A dreites !

Al caminu de Samartinu
Aquessa storia que you te vou agora a cuntar fui meźmu verdadeira ! Diç que ya fui ya hai tiêmpu. Yêra un home que venie de l’Australia, mas habie naciêd'an Samartinu y venie a veźitar ls soes. Qu’él habie deixadu la tiêrra mai llougu de nuôbicu, turnaba agora açpuis de dezénas d’añes siên venir.
So qu’él solu se lumbraba de dues couźas : Miranda y “São Martinho de Angueira”. Al chegar an Spaña él biên pedie a las pessonas haber se sabiên daquesses dous llugares. Y las pessonas que deziên : “Si hombre ! Sigue an frente !”. Y a cada veç que pedie, cada veç al deziên la meźma couźa. Assi que tantu que fui a dreites, de Euskadi, parou an Andaluzie ya a ambarcar pal Marrocu !
D’ende si se puźu a pensar que nun yêra peciźu barcu niêngun para ir al Prainu. Y diês açpuis alla atopou al caminu ciêrtu, al de Samartinu.

16/09/08

Acabou-se la segada !

Ya s’acabou la segada, apenas queda al restrollu pul Prainu...

15/09/08

Restrollus de Paradela

Restrollu de Paradela

An Paradela tamiên ya la segada fui, solu al restrollu mana. Dessa tiêrra ya qu’un fame d’auga y d’amor de lus que la traballan.

10/09/08

Cadernus dal Prainu

Tod'lus cadernus y las nuôvas stan ende :