15/02/08

La feira de las lliênguas an Paris

Hoije vou vus a falar d’ũa feira que nun se passou nal Prainu, nin an Purtual. Mas si an França, an Paris. Eran sexenta lliênguas qu’eillie staban preźentes cun bastante representantes Spañolus. Yê que naquesse peis hai tentas lliênguas eimagina tu : Bascu, Catalan, Sturianu, Castellanu y Gallégu.

Ancuntrar las çfrentes lliênguas peninsulares fui bastante façel purque staban todas juntas nun meźmu curral; Al Purtués y l Gallégu a la dreita, a la squiêrda staba al Catalan, al Bascu y al Sturianu. An quantu al Castellanu él tenie varias tiêndas spalladas pula feira.

Dicionairus Catalanes

An final se you me fui a essa feira éra pra ver y falar cu’lus Sturianus. Y pur’acaźu assi fui !

La tiênda dal Gobiernu del Principau D'Asturies

Ancuntrei alla un repreźentante biên simpaticu dal “Gobiernu del Principau d’Asturies” que me dou uns papelicus scritus an Sturianu y un DVD de muźica. You dal miu lladu amustrei-l dalgũas de las nuôssas publicaçones ; al dicionairu, la revista dal CEAMM, al llivru de Manuel Pretu “Bersos Mirandêses”, y “Flores Mirandêzas” de Leite de Vasconcelos.

Las regalias que me doran ne la tiênda Sturiana.
Y assi fui falemus un cachicu y prometimus-mus un a l’outru de veźitar las tiêrras d’un y d’outru, qu’a final son culturalmiênte las meźmas.


Un llivru Einglés-Gallégu de verbus

Yê de nutar qu’habie ũa buôna repreźentaçon dal gallégu nal catalgu de la feira. Un llibricu biên feitu de verbus me fui oufrecidu pur’ũa guapa Galléga.

Nun sei se ya vus-lu dixe mas you gustu muitu d’oubir las Gallégas falendu aqueilla lliêngua. Yê mui ancantador y algu sansual !

Acabei pur ver un cunciêrticu de guitaras purtuéźas, habie bastante pessonas eilli a ver aquiêllu. Achu qu’éran membrus dal cunsuladu, habie d’alguns parecien uns reis siñores, mandaban ũa cara de las ostinas ! A mie metiên-me miêdu, y assi nin falei cun eilles ! Talveç inda me dezissan que you sou Spañolo, cum ũa veç m’acunteciu an outru sitiu...

10 comentários:

Anónimo disse...

Bones, yo soi asturianu, del centru d'Asturies, y préstame abondo lleer en llingua mirandesa, yá que tien un orixe común cola de mio. Siempre quixi dir a Miranda y oyir a los xenuinos falantes de mirandés.

Lluis de Turiellos disse...

Otru saludu dende Asturies. Tenéis un blog prestosu.

Anónimo disse...

Oulá Tiêgui (Thierry, nun ye berdade ?)

Olha, you a cada beç que fui alhá (alguas bezes) fui para ancuntrar anformaçones relacionadas cul Pertués i nunca quedei dececionada. Un anho, lhembro-me de haber assistido alhá a un cuncerto de Cesária Évora (la sala adonde atuou staba chena de giente i las pessonas adorórun) i acho que fui ne l anho an que l Pertués era la lhéngua « qui était à l’honneur « . Ls outros anhos, i cuntina a ser assi gracias, antre outros, al Anstituto Camões, houbo siempre scritores, porsores, specialistas i tamien menistros i un anho até stubo alhá Mário Soares quando era Presidente de la República ; talbeç outros tamien.
Esto só para dezir que ye ua de las manifestaçones culturales antre las mais amportantes que puode haber an França an que las lhénguas son balorizadas.
Por esso, era ua buona cousa tamien que la lhéngua mirandesa stubisse tamien representada un die. Mas sabes, Tiêgui, que nada se faç de grácia ou defícelmente ! Tenerien ciertas anstituciones que se amplicar tamien : l’ Ambaixada de Pertual, ls Consulados, las Cámaras de Miranda i de Bimioso, ls Anstitutos i Centros de Turismo i tamien las associaçones que óubran an fabor de la promoçon i dibulgaçon de la Lhéngua Mirandesa cumo ye l caso de l’ALM i pula cierta tamien las associaçones de Pertueses que eisísten an França porque serie ua pena i un erro tamien eilhas nun stáren debidamente anformadas i amplicadas nesses projetos que dua maneira ou d’outra tamien le dízen respeito, nun achas ?
Pronto, todo esso supon, stou cumbencida, que haia motibaçones de muitas partes i pula cierta tamien un mínimo de ambestimento financeiro cun pessonas que acradítan ne l antresse turístico i eiconómico que puode representar tamien la lhéngua mirandesa.
Nós yá stamos cumbencidos desso, penso .
Bamos a ber se outros tamien se cumbénçen…
Cumprimentos i buona cuntinaçon.

Ana Maria Fernandes

Tiégui disse...

Buônas !
"Thierry" yê al nome que sta scritu nal miu billete d'eidantidade. Biên mas ralas son las pessonas que me chaman assi an Purtual. Solu nal Portu yê que las pessonas sabiên biên dezir al miu nome purque eilli al "r" yê gutural cum an Francés !

An Cicuiru cunforme las pessonas tengu varius nomes, eilles son :
Chanrri, Tanrri, Tantanrri, Tinin, Terri, Tiérri, Térras, Tiégui i inda achu que me squeçu d'un...
Tiégui yê l mas uźadu.

Issu splica-se facelmiênte purque lus mius pais deziên a la giênte que you me chamaba "Thierry" ou seia al tantar repetir las pessonas uźaba al son Mirandés al prossimu dal "r" gutural francés ou seia al "g" Mirandés.
Al miu nome tamiên se puderie screbir Tiéghi... anfin.

No mas la tiênda purtuéźa nun me gustou, fui alla y naide me biênu a falar y se falamus an ofrecer couźas anton yê que nada, so se las habie roubadu mas assi ya nun éra oufrecimiêntu voluntariu :-)))

Mas fiquei cuntentu cu'las outras éran purreiras.
Assi que tamiên gustarei de la dal Mirandés. Que qualquiêr un que la fage issu nun m'amporta. Vos nissu sabeis mas du que you. Las associaçones you nun las coineçu.



Al de lus cinquanta nomes.

Tiégui disse...

You achu que las associaçones de Purtuéźes ende an França nun tenen nada ou poucu a ver cun issu.
So se tubiran alla Mirandéźes. Y yê preciźu qu'esses eipoticus Mirandéźes nun tenga vergoña dal que son. Ya son dues cundiçones que poucus cumpren pur cumpretu !
Nal miu quartu tengu la bandeira de Miranda outrus tenen la de Purtual, cada un anda cum 'l gusta :-)

Biên pus un die ya tenerémus qu'ir a la radiu ALFA pra falar un poucu an Mirandés nal microfonu qu'aquiêllu so charla ũa fala que nun se percebe hahahaha.

Tiégui disse...

Ah Sturianus ! Pus venie pra Miranda ! Coñu dal que stais a spera :-)

Anónimo disse...

An relaçon a las associaçones de Pertueses an França, tenemos que ser menos críticos i recunhecer que muitas nun fázen mais porque nun ténen tiempo ou por bezes tamien la capacidade. Stou cumbencida que stan a la spera que nós tamien mos ampliquemos mais.
I nós stamos a la spera de quei?

Tiégui disse...

Quiên mas sera antersadu son las associacones que tenen alla Mirandéźes. An Paris poucas ou talveç ningũa stera nesse caźu. Tamiên sei poucas couźas d'eiqui, sei al caminu pal traballu y ya nun yê assi tan mal.

An Burdeus las couźas son çfrentes ya qu'hai mas Mirandéźes, un munton d'eilles qu'hai eilli. Pur issu hai ũa associaçon de Dançadores.

Mas you nun falei mal d'eilles. De quiên falei mal éran de los de la feira qu'éran mal ancaradus... y que culpa tengu you ?

Anónimo disse...

Hai mirandeses an muito mais sítios i associaçones que l que pensamos por bezes.

Segundo yá oubi dezir, an Bordéus nun hai solo associaçones de Dançadores adonde las pessonas gústan de dançar danças folclóricas ou tradicionales. Anforma-te bien. Stou-me a lhembrar por eisemplo dua eiditora "L'escampette" sediada an Bordéus. Yá cheguei a cunsultar l catálogo deilhes. Ua de las specialidades é la eidiçon (Spero qu'inda seia l caso) de outores pertueses cun la traduçon an francés.
Antre essas pessonas que gústan i aprecían las culturas de lhénguas pertuesa(Eisísten !), de certeza que tamien las hai cun ganas de saber mais subre la única lhéngua regional de Pertual: l Mirandés.
I por ser única, só puode ser mui, mui ouriginal.
Cumprimentos.
N.B. Rapidamente, ancuntrei este site na Anternete que me pareciu antressante:
www.bibliomonde.com/editeur/escampette

Anónimo disse...

nun dou pra ver :-(