Al die 16 d’Agostu fui un grande
die pa’l nuôssu llugaricu de la Raya.
Tubimus alla un ancontru de lliengua y cultura ya biên
cuinecidu de todus nos que yê’l « blogueiros de l Praino ».
Astañu fui aton pu’la Raya que mus fiquémus pra mas
un die a ver, a daprender, y a cumer ! Ancumecémus ende pu’las diêç la
mañana cun astañu la perźença de muitas associaçones culturales. Pus
habie : l’ALCM (Miranda), Faceira (Llion), Iniciativa pol asturianu
(Sturias) y El Teixu (to’l duminiu).
Aton fui que purmeiru aperźentémus las pessonas d’aquestas defrentes
associaçones y issu fui an frente l’eigreija. Eilli inda li uns versus dal
Padre Priêtu de Samartinu. Yêra’l puéma biên cuinecidu de “la voç de Miranda”. Y
açpuis, Andrés de El Teixu tamiên liu un versus dal Padre Galu de las Sturias. Liu’l
puéma « fai muitu » a la mode dal sou llugar cu’la ché vaqueira y
todu !

Acabémus pur antrar n’eigreija y ver al Pendon de Cicuiru cu’l sou tamañu
méźmu mui grande. Scalla un de lus méyores dal Prainu. Fui ende que
falei un poucu suôbre l’ourige dal Pendon y de las sues culores que se puôden
relacionar cun Çamora ou cun las praticas que teniên lus caballeirus de
l’eidade média quandu gañaban ũa batalla contra lus mourus. Fui ende tamiên que tiu Almendra de Sandin mus
splicou ũas couźas mas dal Pendon. Dixu-mus que la cultura dal Pendon que
s’acha an Miranda y Llion (muitu ménus nas Sturias) ten ũa pussible ourige
romana ou Vizigoda. Alcides tamiên mus dou nuticia de l’eiźistencia d’outrus
Pendones nas Tiêrras de Miranda.
Açpuis tiu Muizés, al nuôssu carpinteiru de Cicuiru, aperźentou-mus al
traballu que ten feitu n’eigreija. Las artes religioźas qu’eilli ten puôstu
cume la ultima céna de Cristu que gravou n’un quadru de madeira y pintada cun
pintura dourada. Tamiên mus falou dal traballu que fizu nu altar mor que fui
zmuntadu pur anteiru pra lu puder amañar !
Dende salimus de l’eigreija y fumus a ver l’Abadiya que d’antañu fui la
caźa de l’Abade y méźmu antes dizen que fui d’un ricu cicuiranu que se chamaba
“Diogo do Porto” y qu’antes de marchar pra Sevilla dou aquesta caźa a
l’eigreija. Issu acunteciu nu séclu XVI. Hoije la caźa fui arrecuperada mas
inda nun se sabe lu que s’a de fazer cu’eilla. Tamiên fui la caźa onde naciu
Manuel Carvalho. Açpuis d’haber cuntadu ũas storias de l’Abade que yêra mui
pandigu y que tenie nuôbe fillus (!) fumus a ver l’ultimu fornu d’amassa l pan
inda de piês. Ye un fornu cumunitariu dal séclu XVIII inda biên cunservadu. Mas
ya fai 25 añus que nun siêrbe y sta agora mui çuju. Fui tamiên n’Abadiya que
staba arrecadadu l’arquivu dal llugar que se nun habie sidu’l pai de tiu Muizés
(tiu Andréya) ya teniêmus nada !
D’eilli fumus inda pa’l barriu de la Pataca y dal Palumbar. A’l abeixar la ruga inda
ansinei aquel scritu d’aqueilla caźa d’Herbertu que diç “ANÕ 1800” qu’amostra biên la
vuntade ya n’aquele tiêmpu de screbir la palabra “añu” !
Na Pataca, ya eilli, deixei la palabra a Alcides que sabe biên la storia
d’aquissu todu. Vimus la fuônte la
Piçarra, que anfeliçmiênte ya fui tapada pu’la junta (!!!).
Passémus a’l pie de lus llinares y fumus a ver al chafariç y la fuônte de
Baixu y la de las Almas qu’inda hoije nun fui recuperada, mas que biên lu
mercie.
D’eilli passémus todus na puônte de San Juan que ya yê l’ultimu eiźemplar
de puôntes assi antigas cume las houbu an Cicuiru y qu’inda you vi de pequeiñu
(la que staba an frente la fuônte de tie Rita yê ũa de las que you me lembru).
Açpuis chubimus pu’la Caleija’l
Rei y fumus a parar a la tal fuônte. Eilli Alcides liu-mus uns versus dal Padre
Zé “Auga branda – Fuônte de Lhuç” y cume la gente ya iba cun fome, fui aton que
lus llebei a cumer un muôrdu.
Pus eilli teniêmus ũa méźa, purparada pu’ls muis pais, an frente’l
llavadeiru. Habie melon, vinu (que yêra de Burdeus !), perźuntu, chouriçu,
queiju, bolla doce, çumus, y’l mas ampurtante las cereijas. Mie mai tamiên
habie feitu uns bollus cu’las çreijas. Stubu todu mui buônu. Ende tengu que vus
dezir que ya dalguns s’habiên anganchadu a eilli pur’ende atras y ya veniên cun
inda mas vuntade d’eillas !
Açpuis, cuntinou Alcides a ansina-mus al llugar. Pus vimus la caźa’l
Padre Zé y fumus anté las fuônte de Nuôssa Señora y la dal Bispu que fican an
frente la caźa de tie Juquina. Eilli you li ũas nuticias dal séclu XVIII
qu’aparécen n’uns arquivus de Bergancia y que falan de las augas de Cicuiru. Falan d’aquesta fuônte, la dal Bispu, y
dizen alla que yê la mellor de to’la region. Hoije achu que ya nun sera biên
assi, mas aquesta tamiên merecie ser recuperada !
Acabémus la nuôssa veźita’l llugar na cerdeira de tiu Jin que dalguns dizen
que ten pu’l ménus 150 añus ! Ũa couźa ciêrta yê que ya sta mui vellica. Dende fumus açpuis anté la caźa’l pobo, parandu an sitius y outrus, cume nu
jardinicu d’alla pa riba (barriu altu).
Na caźa’l pobu, arrumorun-se a la méźa ũas 47 pessonas ! Nun me
lembru que fussamus assi tantus lus outrus añus. Scalla’l die fui biên
scullidu. Cumi-mus biên, si ! Buônus garbançus cun atun ya carne mirandéźa
cun batatas y selada. Y pur fin, Delaide inda mus dou arroç doce y bollus
qu’eilla habie feitu !
Acabémus de cumer, ya cu’l bandullu biên biên chénu fumus a tumar un café,
d’outrus anté se furun a deitar a la selombra d’ũa cerdeira que ya nun pudiên
mas !
Passadu scalla ũa hora, pus al tiêmpu de llimpar un poucu al salon y de
puner lus bancus mas a la moda, puner la pantalla y purpara’l computador,
llougu açpuis ampecémus la pequeiña cunferencia.
La cunferencia ancumeçou cun ũa messaige d’Amadeu Ferreira que nun pudu
star cu nos. Y llougu lus repersentantes de l’ALCM, Mario Correia y Alfredo
Cameirão falorun de lus nuôvus oujetivus de l’associaçon.
Llougu açpuis falou Fernando Alvarez-Balbuena de El Teixu onde mus splicou
ũa teoria antersante suôbre las relaçones dal mirandés cu’la frunteira y la
maneira an que’l llionés se turnou ende mirandés pur viyas d’aquesta raya antre
Spaña y Purtual.
Dende passémus la palabra a Ricardo Chao de Faceira que mus splicou l’oujetivu
de l’associaçon y’l traballu que ténen zanbulbidu an Llion cun l’eidiçon de
llibrus, cartazes llenguisticus y purparaçon de cuncursus. Açpuis Ricardo falou
de la cultura quemun que tenémus an Miranda cu’las Tiêrras de Llion
(Dançadores, Pendones, Lliêngua, ...).
Açpuis falou Iniciu Galan de Iniciativa pol asturianu splicandu, dandu
eidéyas de cume puderie-mus partecipar juntus pra fazer crecer la nuôssa
lliêngua.
You ende fiquei mui cuntentu purque habie aparcidu’l persidente la camara
de Miranda. Y nu fin de la cunferencia falou de las relaçones que pudiêmus
tener cu’las Sturias y Llion, falou biên. Y to’la gente gustou. Fui tan buônu
que you nin l purguntei quandu yê que mus iba a puner lus scritus dal llugar an
mirandés !
Iba you a ançarrar l’ancontru... quandu... se mus aparécen eilli ũas tiês
viêllas vestidas a la moda antiga. You nin m’apurcatei y quandu las vi llougu
se punirun a falar y eilli mus fazirun un queloquiu que nun fui purparadu y que
saliu mui buônu. Las tals viêllas yêran na verdade Delaide y Treźa; las
merdomas que purparorun aquesse die cumigu.
Fui mui buônu, y pra mi, fui’l miu purmeiru triatu mirandés que vi na mie
vida. Eillas faziên que yêran ũas cicuiranas y que virun aquesta gente toda
durante to’l die y staban a maginar d’onde pudie venir la gente toda y que
faziêmus nos eilli. Mui angraçadu !
Fui aton que nu fin dal triatu ançarrémus la pequeiña cunferencia y inda
fumus a acaba’l die an Sant’Amaru pra ver lus cicuiranus a juga la Cunca ! Delaide
llevou mas de cumer... y cumimus ! Habie un perźuntu, chouriçu, queiju mui
buônu, bolla doce, vinu brancu y tintu de la region. Acabémus ende pu’las diêç
la nuite. Un die biên purreiru !
D’eiqui a poucu pongu-vus mas
retratus y las aperźentaçones que furun feitas pu’lus nuôssus amigus de las
Sturias y Llion.
Lus retratus qu’eiqui puje son mius ou de l’Anternéta (Ricardo Chao,
Alcides Meirinhos).