12/06/11

Nuôvu gubiêrnu cicuiranu

Yê hoije que’l nuôssu rei Don Briximu II outurgou puder als nuôvus nembrus dal gubiêrnu cicuiranu. Furun hoije chamadas las seguintes pessonas :
 
Benjamin, menistru de la cultura
Oscar, menistru de la caça y pesca (acumpañadu cun Tacu)
Ana, menistra de l’agricultura
Mariu, menistru de las forças armadas
Silvia, menistra de la salude
Dalfin, menistru de l’eicologie
Urlandu, menistru de las obras pur fazer (purjetus)


 Al señor menistru de las cencias y angeñeries


Chicu Bunitu, menistru de la purduçon
Balmiru, menistru de lus prédius (huôrtas y cerradus)
Américu, menistru de lus sportes
Alcides, menistru de las publicaçones (llibrus y jurnales que nun son cuntruladus pu’l Rei)
Vitor, menistru de las stradas y altomobles
André, menistru de la joldia y fiêstas
Tiagu, menistru dals jardins
Nandu, menistru de l’eiducaçon
Jaime, menistru de las obras feitas (purjetus acabadus)
Eiloi, menistru dals antercambius y negocius strangeirus
Claudiu, menistru de las artes galanas (bélas artes)
Eiduardicu, menistru de la mucidade (acumpañadu cun Piçtrachu)
Tiégui, menistru de las cencias y angeñeries


 Menistrus de la purduçon y de las obras pur fazer, nal menistériu




Al puder outurgadu pu’la Real Pulitica de Don Briximu II tenera ũa validade d’un añu a cuntar d’hoije y nun da dreitu a qualquiêra forma de pagamiêntu pur salariu, nin reforma açpuis dal dever cumpridu. Dende las pessonas cu’l nome eiqui screbidu puderen partecipar a las varias reuniones menisteriales a la caźa’l pobu.

03/06/11

Buônus diês Cicuiru !

Aquesse die 15 de mayu tubimus eiqui an Cicuiru un cumiciu de la parte de lus caçadores de Cicuiru. Pus yêra pra mus agradecer pur habermus deixadu aquessa giênte toda a caçar an Cicuiru nal passadu més de Febreiru.

Oscar a purpara la cumida

La quemida si que mus agradou ! Fui purparada pur aquesses qu’ende védes nal retratu. Fernandu purparou-mus ende un javali que si mus anchimus anté nun pudé mas !!! Venie c’un mollu biên buônu de vinu y pumiêntu… A rapazes ! Vitor ya nun pudie mas cu’l buônu que staba ! Conchu ! Solu de falar n’issu agora paréce que ya me sta a dar fome !

 Al pote de las batatas

Las méźas staban ourganizadas de tal maneira a que lus ampurtantes stoubissan assi todus juntus alla pa’l fundu. Nos que tamiên somus miu ampurtantes mas nuôvus y gichus cume’l llume, fazimus un juntoriu de la mucidade na punta de la sala. 
Alla quedémus nos, antre nos, cun vinu, pan y queiju. Y para Eiloi habie Sumol purqu’él inda nun puôde buer vinu... anté niên sei cume yê que l’aceitémus cu nos. Pus cume se puôde ver aende, Eiloi fai que sta a buer cerveija.

 La mucidade de Cicuiru : (mas para alla) Eiloi, Oscar, Vitor, André, Urlandu
(mas para aca) Claudiu, Jaime, Fernandu

Yêra buônu de starmus assi todus juntus ! Sacalla habera que repetir aquissu mas vézes. Y dende saquei aquesse retratu… buônus diês Mucidade ! Si que mus agradou ! Si que stabamus cuntentus !

 Ah moçus ! Cume arregañais la tacha !

Pus moçus ! Cuchinus montéźes nun yê’l que mus falta y anté se criyan eilles solus ! Recoiru ! Falandu de monte ya niên vus cuntu lu que fazimus açpuis d’haber cumidu, ya cu’l bandullu biên chenicu, ala qu’ala, fumus pur caminus d’Aliste a splurar, you, Oscar, y Eiloi. Mas issu ficamus pra cuntar outru die !

02/06/11

Al magicu de Cicuiru


Cume yê que pudera ser issu ? Se la lluç alumiya y siên star ligada a ningun filu ? Pudeis ver eiqui purquei !!!

22/05/11

Pedidu als mirandéźes

Dende’l blog pidu als mirandéźes que me léyan pra que buscan s’inda hai pendones pu’lus defrentes llugares dal Prainu. Trata-se d’ũa bandeira ou standarte grande cun pu’l ménus 16 m² atribuidu durante la Recunquista a cada llugar y qu’hoije solu puôde star preźente ne las eigreijas de las nuôssas tiêrras.
Nos eiqui ya achémus al de Cicuiru y pudereis daprender mas subre tal bandeira eiqui. Son ũas bandeiras ampurtantissimas pa’la nuôssa storia y de tal maneira qu’hai que turnar a sacar-las y a lleva-las nas purciçones cume se fazie d’antañu.

Solu lus mas viêllus dals llugares yê que saben dal pendon y de cume yêra, purque lu viên siêmpre quandu yêran mas nuôvus y anté scalla andorun cun él. Yê dal nuôssu deber de saber lu que passou cu’l pendon de cada llugar para turnar a repetir aquessa tradiçon de 1000 añus !

20/05/11

Dal çerdeiru al çreiju...

Vengu eiqui cu’aquesta nuôva pra vus dezir que las çreijas ya van maduras. Pu’l ménus las vurmeillas, purque las brancas inda stan biên verdicas. Ya tube la suôrte de las purvar y stan méźmu buônas, cume siêmpre. De restu agora spéru las brancas, que cume lu sabeis son mas tardiêgas.


Inda stan verdes...

Tamiên apurveitu aende pra vus deixar lus nomes que da-mus ne la nuôssa lliêngua al arbe que da las çreijas :

Çreijeira
Çreijeiru
Çreiju
Çerdeiru
Çerdeira

Ya tengu oubidu to’las palabras an Cicuiru y Samartinu, solu la palabra çerdeiru yê qu’oubi na Vila (Bumioźu).

Dende cuidadu cu’las brancas que quandu vus apurcateis ya you las tenerei papadu todas !

19/05/11

Quatru añus a xurdir pu'la nuôssa eidentidade !

Fai hoije quatr’añus qu’ampecei a screbir pur’ende ne la nuôssa lliêngua. Fai hoije quatr’añus quandu pur’ende a xurdir, a çcubrir la nuôssa verdadeira eidentidade. Eiqui ampecei cun retratu dal marcu 468 de la frunteira, hoije deixu-vus eiqui un retratu de las xaras que stan eilli a medrar.

Las xaras dal Samarcus

An quatr’añus çcubri que la nuôssa fala nun yê ũa couźa eiźelada an Purtual, mas que tamiên se fala inda an d’alguns llugares de Llion, y de la Cabreira. Nun yê peciźu de mus “vender-mus”, nos mirandéźes cume un purdutu ou un pobu special de Purtual, purque a final hai-lus eigual a nos alla p’arriba n’aquessas muntañas de Llion. Mas anté hoije quiên lu sabie ? D’alguns. Quiên lu querie dezir ? Naide.

Pus aende sta l’oujetivu prencipal d’aqueste cadernu, turnar al naide an muita giênte !

17/05/11

Cicuiru inda ten un Pendon !

Nal passadu sabadu cumbinémus you y tiu Muizés pra irmus a vé’l pendon ende pu’las 10h30. Quandu cheguei a la sue oufecina tiu Muizés staba a acabar ũas gravuras. Pouźou l’anstrumiêntu, apagou’l radiu, fechou l’oufecina cu’la chabe nu pustigu y ala qu’ala fumus pa l’eigreija d’un passu ligeiru.

Al chegar, ya alla staba Mariya a curtar roźas de las d’Eidmundu pa’las puner n’eigreija. Nos entremus y alla fumus dreiticus a la sacristiya.

 Tiu Muizés an frente'l Pendon de Cicuiru

Mas y’l pendon d’onde sta ? que perguntou Mariya. Nals gabetones de l’arca de San Juan que l’arrespundiu tiu Muizés. Abrimus anton l purmeiru y alla staba él, biên anrebulladicu n’un llençol brancu cu’ls curdones al lladu.

Anton ampeçémus a dezanberullar al pendon. Purmeiru yêra vurmeilla, açpuis verde, vurmeillu y verde pur fin. Lus curdones gordus, pu’l ménus 4 cm de diametru. Salimus anton de la sacristiya cada un pegandu n’ũa punta dal pendon y buscandu d’onde lu stender. Açpuis achémus ũa vara d’onde l’anfilar y tiu Muizés tubu l’eideya de lu culgar dal « balcon de lus moçus » cume you’l chamu. Y dende ampeçei-l a sacar muitus retratus. Cume’l pudeis ver aende las puntas ya stan biên stragadicas mas nada grave. 

Ũa de las trés puntas dal Pendon de Cicuiru
D’eiqui a poucu spéru abrir aende nal cadernu ũa nuôva paigina special dedicada a aquessa bandeira tan special, d’un tipu scalla unicu an Purtual. De restu pudeis ver eiqui que'l nuôssu Pendon  ten quelores parcidas cun las quelores de lus pendones de Llion. Pus al verde y'l vurmeillu an nada tenen a ver cun Purtual, muitus pendones de Llion son tamiên d'aquesse jeitu.

26/04/11

Ancuôntru Stur-llionés

La feira de la Lluç, tamiên cuinecida pur feira de Samarcus, queda-se cume un eiventu ampurtante ne la vida de la giênte dal Prainu. Essa feira ven ya de lus tiêmpus perdidus y ancuôntra-se registada n'alguns manuscritus paroquiales de Cicuiru, nal tiêmpu an que Custantin fazie parte de la freguesie Cicuirana. La feira de la Lluç ten ua sineficaçon bastante fuôrte, amustrando l’ounidade d'un pobu que tuvu durante muitus tiêmpus la mesma lliêngua.

Meźmo açpuis de la puôsta de la frunteira, la feira essa nunca parou, y cadañu yê perpétua a eilla meźma, chamandu toda las giêntes de l'antigu réinu de Llion y agora de to'la peninsula, pr'aquessa fiêsta y ancuôntro que yê la feira de la Lluç.

Ũa tie al pie de la marra mas alta dal cabéçu (Lluç, 1966)

Pur issu vengu hoije eiqui a aperpuner-vus un ancuôntru antre nos, giênte de Miranda, Llion y Camora pra falar la nuôssa lliêngua naqueste die 1 de Mayu a la feira de la Lluç. Puderémus falar, anchir biên’l bandullu y ver muitus fundus de jarras de vinu. Issu yê, cumu se fazie dantes hai biên tiêmpus, de quandu veniên lus maragatus pra ca.

 Spurmentandu las fraitas y lus punteirus de las gaitas de fuôlles (Lluç, 1966)

Y onde yê issu ? Yê mui simples. La feira yê cadañu feita ne la marra antre Purtual y Spaña a la borda la strada antre Custantin/Constantim y Mubeirus/Moveros. Assi que se quereis venir y passar un bun die pur ende ya sabeis… Pur la marra alta d’al pie la capiêlla vus asperarei !

Apoyu a tiu Almendra…



Recoiru ! Hai cençura dal sandinés ? Yê cun aquesta pergunta que quiêru apuya lu que dixu tiu Almendra fai un diês atras. Paréce que se ten feitu dal sandinés apénas un mirandés siên “lh-” ! Mas nun yê biên assi. Reconchu ! So yê mirar pa’ls versus dal Padre Mouriñu pra ver que’l Sandinés ten sons biên speciales. Al Padre Mouriñu meźm’él solu screbiu uns poucus versus…

Purquei ?

Sera que yê mui cumplicadu screbir sandinés ? Anton s’assi yê purqui’que uns cumplicorun inda mas la couźa cun la storia dal  “lh-” ? Nun se’l pudie haber dadu un dobre valor ; “l-” pr’al sandinés y “ll-” pr’als outrus… assi to’l mundu screbie “lh-” y la giênte purnunciarie-l cume’l dir la gana… boh… ca home !

Tiu Almendra, al sandinés yê llionés y’l mirandés tamiên ! Al mirandés y’l sandinés pra biên vus dezir nun son lliênguas, son falas. La lliêngua yê’l stur-llionés y nun hai outra. Purque se mus punémus ende a dezir que’l mirandés yê ũa, l sandinés outra, açpuis tamiên tenémus que dezir qu’hai’l bercianu, al senabrés, al maragatu, al cabreirés, al llionés, al riyonorés, al guadramilés, al sturianu… Y s’ende vamus inda afundimus la peninsula cu'l péźu de tantas lliênguas !
No ! Son todas falas, falas que tenen muitas couźas an quemun y pudémus las juntar todas y dezir que forman l que pudémus hoije chamar al Stur-llionés. La lliêngua yê solu aquessa y nun hai mas !

Y se vus da la gana de screbir sandinés pus fazei-lu ! Yê buônu que lu fagades !

Quiên yêra Manuel José Fernandes Cicouro ?


Ya niên sei d'onde diañu atupei aquissu, mas de ciêrtu l'home veviu anté fui a studar para Storga ! Yêra Doutor an Dreitu y anté fui deputadu y jurnalista ! Mirai vos !