01/07/08

Versus a la raya

VEYU

Veyu al sol a çpuner-se
Y tue manu a la mie agarrada,
Pra squecer-se,
Al ciêlu, las streillas manda.

Veyu cum’ũa xara,
A brillar de nuite,
La tue cara,
Couźa que nun me deixa de lluitu !

Veyu alla pa la Lluç,
D’ende de Cicuiru,
Tu y ũa cruç,
Cia a fazer cuiru.

Veyu-t’a ti,
Agarradica,
Al pie de mie,
Y ende la nuôssa caźica.


Tiégui Albes, Paris, 30 de Mayu de 2008.

2 comentários:

AF disse...

Buonas nuites,

Quantas cousas guapas i antressantes bés, á Tiégui...
Ler l tou poema fui cumo ganhar l die, este purmeiro die de Júlio que se stá mesmo a acabar.

Bien haias i un abraço,
Amadeu

Tiégui disse...

To'al que veyu pongu-lu ende.
Gustei de saber que vus gustou !

Ende falu d'un home que fai cuiru que se chama Cia. Issu fai parte de la mitologie raiana. Dizen que Cia muraba alla baixu al pie dal ribeiru y que tenie uas quantas vacas cun que fazie cuiru.
Nesse tal llugar éra anton Cia que fazie cuiru, que cul tiêmpu l llugar passou a chama-se Ci-cuiru.

Abraçus.